LaBreu Edicions arriba a les dues primeres dècades amb més de 250 llibres publicats. “Vam començar amb la il·lusió d’engegar un projecte modest, i a poc a poc, amb complicitat d’autors, traductors, lectors i llibreters que ens han fet confiança, estem construïnt un catàleg molt divers que té la voluntat de propagar literatura que s’ho val”, explica Ester Andorrà, editora fundadora de LaBreu.
El segell va començar sent una col·lecció de poesia, alabatre, a redós dels recitals que es feien al bar Horiginal. L’any 2006 es van publicar els tres primers títols, que confirmen el bon olfacte dels editors: Cartes de sotamà, de Jordi Vintró, El furgatori, de Josep Pedrals i L’ull entorn d’Andreu Subirats. Aleshores es van presentar als llibreters com la llavor de l’edició independent, en un moment en què no tenien ni distribuïdor i col·locaven ells mateixos els exemplars a les llibreries. Dues dècades més tard, LaBreu ja ha publicat 154 títols de poesia a alabatre, 34 de narrativa catalana, 50 de narrativa traduïda, i uns 12 fora de col·leccions, entre fotografia, assaig i narratives variades. Els llibres de LaBreu han tingut reconeixements importants dels premis de la crítica i aquest any està sent especialment dolç, amb els premis Ciutat de Barcelona, que han reconegut La dolçor de viure de Joan Todó i La rosa de ningú de Paul Celan d’Arnau Pons. També s’ha distingit amb el Premi Serra d’Or Contracant de Susanna Rafart, i la traducció de Pau Sanchis de Breviari mediterrani de Predrag Matvejević ha rebut el premi Todos tus libros de Cegal.
Si la col·lecció Alabatre de poesia va esdevenir el pal de paller de l’editorial, en narrativa s’ha anat articulant a través de col·leccions com Cicuta – que dona a conèixer noves veus o autors oblidats– o La Intrusa– que aposta per autors literaris d’àmbit universal que no han estat mai traduïts al català o que fa molts anys que han estat descatalogats i oblidats. Finalment, a Banda Ampla s’hi troben llibres temàtics fora de gèneres, passant per la divulgació o la crònica.
Andorrà ens explica que el fet de ser una editorial “casolana” els permet marcar els ritmes i no estar pendents de departaments externs, però que, a la vegada, els obliga a assumir un gran volum de feina, tenint en compte que són molt “assemblearis”. “Els llibres que publiquem ens han d’agradar als cinc editors i hem d’estar convençuts, per això el ritme de lectura i valoració pot ser lent”. Per l’editora es tracta d’un sentiment que combina “il·lusió i angoixa”, de no poder “donar l’abast”, però de “defensar al màxim els llibres escollits”.
Respecte a la solvència econòmica, LaBreu es defineix com una associació “sense ànim de lucre” i no pas “sense ànim de ruïna”. Segons l’editora és un projecte “petit, però solvent” perquè per davant de tot el que els enamora són els llibres.
“Vam començar amb la explosió de creure que editorialment tot era possible, amb pocs mitjans, i amb un teixit literari il·lusionat. Amb la idea de crear xarxa per totes bandes, amb el dedins dels llibres, la forma dels llibres i aparença dels llibres i la implicació personal, creant un teixit no només llibresc sinó d’empemta dinamitzadora i cultural”, diu Andorrà. Amb els anys, Labreu ha anat creant escola i la seva comunitat fidel de lectors, donant a conèixer al gran públic autors defenestrats pel sistema com Francesc Garriga, Zoraida Burgos, Jordi Cussà, traduïnt per primera vegada en català a Dovlàtov, Mavis Gallant Jörg Fauser, la poesia de Patti Smith, la poesia de Katherine Mansfield, Lori Saint-Martin, Cynthia Ozick, Denise Desautels, Delmore Schwartz, Violette Leduc, Michel Bernard, Muriel Spark, Matvejecic, Zbignew Herbert, Anne Hébert, Beppe Fenoglio i Alice Renard fa ben poc. Publicant la trajectòria de Joan Todó, Silvie Rothkovic o Joan Vigó. Els primers llibres d’Anna Gual, Anna Ballbona, Núria Busquet, Tina Vallès, Max Besora, Jordi Nopca, Albert Forns, Pol Guasch, Joan Jordi Miralles, Adrià Pujol. I donant la rellevància que es mereixen a Màrius Sampere, Cristina G Molina, Susanna Rafart, Antònia Vicens o Biel Mesquida, flamant Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
L’escuderia LaBreu
Actualment el Consell editorial de LaBreu està format per cinc persones: Teresa Florit, Marc Romera, Bernat Reher, Ignasi Pàmies i Ester Andorrà. I dilluns van presentar a la llibreria Laie el programa d’aquest any d’aniversari. Els últims títols de narrativa publicats dins la col·lecció Cicuta han estat La dolçor de viure, tercer volum de relats de Joan Todó publicat a LaBreu, que ja va per la quarta edició; el tríptic Pinassa per a tres, que reuneix tres relats de Raquel Pena, Joan Vigó i Nú Miret, escrits durant una estada literària conjunta al Glàmping Pla de la Torre de Calonge, on cada autor ha fet un autoretrat de les seves fal·leres; Dent de lleó de Dani Alba, un llibre vivencial d’un pare que acompanya al seu fill adolescent en el procés de curació d’una leucèmia. Enguany LaBreu ha recuperat El joc del mentider de Lluís Maria Todó, una novel·la que narra el joc de seducció d’uns joves gais llibertins que viuen sense complexos una vida dissoluta a la Barcelona de la Transició. I el mes de setembre publicaran Diari del Puma de Susanna Rafart, una reflexió poètico simbòlica cap allò salvatge, fugisser i lúdic en la vida i l’art.
Aquest any la col·lecció Alabatre —que enguany superarà els 160 títols— sumarà nous llibres de Josep Pedrals i Felip Costaglioli. Aquest juny publiquen La més nit d’Adam Manyé i al setembre Eleusis de Míriam Cano, i també un nou llibre de Marc Romera, un llibre inspirat en els personatges de Tintín. El 2027 començarà amb una recuperació extraordinària: La rosa de cristall, de Josep Maria de Sagarra, una obra pràcticament desconeguda que mai no s’ha tornat a publicar com a llibre. A La Intrusa, recuperen Serguei Dovlàtov amb una nova edició de La zona i publiquen una nova traducció, La columna, el desè Dovlàtov de la col·lecció. També incorporen en català l’autor napolità Raffaele La Capria, premi Strega, amb traducció de Bernat Reher —títol cinquanta de la col·lecció. I tancaran l’any amb dos títols claus del segle XX: Les primeres angoixes de Danilo Kiš, primer títol del «Circ familiar», amb traducció de Simona Škrabec, i L’espècie humana de Robert Antelme amb edició d’Arnau Pons i traducció de Xavier Valls.
Dimecres LaBreu va celebrar els 20 anys a la llibreria La Ciutat Invisible i a La Deskomunal amb un doble programa. Si a la llibreria van convocar els autors de narrativa, a l’espai de l’Horiginal Poesia s’hi van esplaiar els poetes. Ester Andorrà i Miquel Adam (exmembre de LaBreu) van obrir la sessió de narratives, en què van participar Miquel Cabal, que va llegir un fragment inèdit de La columna de Dovlàtov; Joan Todó va llegir un conte inèdit; Dolors Udina i Antoni Clapés van llegir traduccions; Bernat Reher va llegir un fragment d’Els Irredempts de Cristina Garcia Molina, que va ser premi Llibreter; Ferran Ràfols va llegir El que sabia la Maisie de Henry James. I Joan Vigó i Nú Miret van llegir fragments de Pinassa per tres. Tot seguit va arribar el torn dels poetes a la Deskomunal, en una sessió en què Marc Romera va fer de mestre de cerimònies. Hi van participar Jordi Vintró, Maria Isern, Ignasi Pàmies, Anna Pantinat, Antoni Clapés, Francesc Gelonch, Josep Ramon Roig, Martí Sales (cantante Pepe Sales), Blanca Llum Vidal, Raquel Pena, Eduard Escoffet, Núria Mirabet, Joan Vigó, Míriam Cano, Josep Pedrals, Mireia Calafell, Andreu Subirats, i Esteve Miralles, que va compondre un poema expressament per a l’aniversari a partir del poema ‘Helena’ de Gabriel Ferrater. El podeu llegir i escoltar aquí sota.
LaBreu (Alena)
Fas vint anys, laBreu.
Véns d’on no et recorden,
mires endavant,
i vols fer una sola
neta transferència
d’aquest tou de llibres
(l’un darrere l’altre)
que són hores vostres
des d’on heu mirat
com s’obria el temps.
Com repta la botxa
del boig que es desvia
i biaixa el terra,
i decanta peus
fent un ordre nou
entre homes i dones!
Talla tu com ella
pedra i fang i pols,
seguint-li la pista
vint anys més. Alena,
laBreu-vida-llarga,
tu que ara t’enlaires
i encara et decantes
un poc, cap als clàssics,
cap als nous, i que ara
(fas vint anys) disposes
per al teu balanç
de botxes i pàgines
de bojos bonics
(com ara vosaltres).
Esteve Miralles
Núvol, Bernat Puigtobella (15.05.26)
