El primer as a la màniga és L’esfera insomne, de Màrius Sampere, un insòlit, ambiciós i originalíssim poema llarg modern que és una summa vitae i summa artis en que el degà dels poetes catalans aclareix, m’atreviria a dir de manera definitiva, la seva visió de l’univers, el món, la realitat, la vida, la condició humana i l’art.
Sampere mai ha errat el tret a l’hora d’explorar territoris poètics nous i per aquest motiu la seva primera incursió en el terreny del poema llarg modern és indiscutiblement una contribució magistral al subgènere malauradament tan poc conreat en la lírica del país. És un poema únic en 28 cants, subdividits en diferents fragments que progressen i retrocedeixen a partir d’una estudiada i calculada solució de continuïtat, discontinuïtat, el·lipsi, juxtaposició, salts discursius i punts de tensió i contradicció. Tot acaba lligant per formar un poema prodigiós, reptador, sotraguejador, interpel·lador, inquietant, insolent, irònic, vital, humà, profund, brillant, lúcid, astut, dramàtic, crític i heterodox.
Sam Abrams, Cultura ElPuntAvui (21.02.16)
#alabatre