AGAFA LA TEVA CREU d’Antònia Vicens i EL CORC de Jaume C.Pons Alorda al podcast Illa de Maians:
“Es pot llegir en mitja horeta però que necessita unes quantes setmanes per entendre’s, AGAFA LA TEVA CREU és un llibre distòpic, o més aviat apocalíptic, que ens parla d’un món natural en destrucció que es distreu en matançes televisades. També és un llibre amb moltes referències teològiques, escrit sota l’ombra antropològica de Caïm, i amb la imatge de Jesús al Gòlgota com a teló de fons, tot això disparat amb poemes brevíssims, quasi haikus, que van directes al fetge, i t’omplen de preguntes” Bernat DeDeu
“Quan escric no som jo, és una boja que escriu, jo som una persona molt normal, i quan escric som boja boja… jo voldria estabornir el lector, no tenir cap compassió, això tan petitó està dins un parèntesi, el meu dibuix mental del llibre. Els poemes parteixen d’un record, o d’un somni, hi ha aquella guspira que els cala foc, i escriure és anar a apagar aquest incendi… Volia que aquest llibre fos un viatge, quan escric poesia ho veig com si fos un conte,com un viatge. Tinc nostàlgia de la fe, la vas perdent, la vas perdent. Parlant de guerres i la paraula mort, havia d’anar molt al tanto per no caure en tòpics, i qualcun em queixen les llàgrimes quan l’escrivia, el deixava, i l’anava fent, i lo uqe me du molta feina és quan tenc els poemes és donar-li forma, quan escric intent fer un dibuix amb els versos… un vers molt llarg fa de porxo o de peu, i també la música els ha d’acompanyar de dalt a baix” Antònia Vicens
“és molt intuïtiva en el bon sentit de la paraula, Vicens acaba arrelant i creant uns lligams i enllaços amb els coneixements de la humanitat, escoltes el món i acabes transmeten el coneixement del món amb uns poemes potentíssims. Lliga aquesta educació catòlica apostòlica romana però, després, ho trascendeix, és trascendent i mística perquè ens ajuda a connectar a un nivell humaníssim profund. és un llibre per pensar, reflexionar, sentir, exeperimentar, extremir-te, un llibre total” Jaume C Pons Alorda
Sobre EL CORC d’Alorda:
“busca l’expansió amb molta mala llet, molt d’odi a través del desig, i homenatges als nostres mestres en una poesia molt pensada, en la poesia expansiva de Whitman, és el resultat de la motxilla d’incorporar la tradició més clàssica” Bernat Dedeu
