Títol_ El joc del mentider
Autor_ Lluís Maria Todó
Col·lecció_ Cicuta, 34
Pàgines_ 296
Preu_ 20,90 €
ISBN_ 979-13-991409-3-4
Ambientada en la Barcelona de la Transició, El joc del mentider és la novel·la d’una generació que va voler creure en la llibertat, en la modernitat i en una nova moral possible. A través de la veu d’Oriol Valls, narrador i protagonista, Lluís Maria Todó construeix el relat d’un grup d’amics units pel desig i la paraula, però també per la necessitat constant de dissimular, d’adaptar-se, de mentir.
La novel·la avança mitjançant cartes, confessions i relats encreuats que posen en qüestió la sinceritat de qualsevol text. Què vol dir narrar? Quina identitat es pot construir en un món que es transforma? Quines mentides cal assumir per poder viure, estimar o pertànyer a un col·lectiu? En aquest joc subtil de miralls, la mentida no és un accident moral, sinó una condició.
Amb un estil precís i carregat d’ironia, Todó retrata, des d’una combinació d’esperança i fragilitat, i amb una mirada crítica sobre els mites culturals i polítics de la Barcelona postfranquista, l’intent de construir una societat civil liberal i cosmopolita.
Lluís Maria Todó (Barcelona, 1950) és autor, entre d’altres, dels llibres Els plaers ficticis (1991), L’adoració perpètua (1997), El cant dels adéus (2001), El mal francès (2006, premi Josep Pla), L’últim mono (2015), Gramàtica dels noms propis (2017) i Un diàleg imaginari (2021). És catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i ha construït un univers literari que no es pot entendre sense la seva relació, com a lector, crític i traductor, amb la literatura francesa. Ha traslladat al català autors com Artaud, Balzac, Bossuet, Stendhal, Molière, Flaubert i Maupassant.
PREMSA
«El joc mentider és una obra amb sentit d’unitat i amb ofici narratiu. […] Una original posada en escena del donjuanisme entre homes en el pas entre la transició democràtica i la irrupció de la postmodernitat barcelonina. Des d’aquesta perspectiva, llegim l’obra com una incursió en la prehistòria de la crisi del concepte d’identitat.»— Vicenç Llorca
«El joc del mentider és la novel·la llibertina i André Gide el referent modern. Todó construeix una novel·la de la novel·la: el protagonista pensa que tot el que succeeix ha de ser escrit, i que és el llibre que estem llegint.»— Julià Guillamon
«El joc del mentider imita una estructura operística de tres actes. Comença amb una obertura molt poderosa: el corrent de pensament que una representació de Don Giovanni provoca en un dels protagonistes, un efecte comparable al de Madame Bovary en altres novel·les del vuit-cents.»— Enric Bou
«El joc del mentider presenta, des dels anys noranta, una història fonamental per entendre la Catalunya actual: la història de la transició política, de la transgressió intel·lectual i sexual dels anys setanta, i del fracàs de les utopies que aspiraven a transformar radicalment la societat.»— Josep-Antón Fernández
«La segona novel·la de Lluís M. Todó confirma una vegada més que ens trobem davant d’un narrador amb ambició literària i ambiciosament atent al nervi semàntic del temps que viu.»— Isidor Cònsul
«Un dels novel·listes amb més art, més ofici i més coses a dir del nostre present literari.» — Manel Ollé