entrevista a Antònia Vicens AGAFA LA TEVA CREU a Més Nit de 3cat
“la creu com a sinònim de memòria i d’herència… és com una guspira que cala foc, escriure un poemari és apagar l’incendi… cercava enfrontar-me amb mi mateixa, perquè cada persona ha tingut les seves guerres, les seves bombes… m’agrada que el lector se senti sacsejat, jo voldria atordir, jo voldria degollar-lo al lector, llavors ressucitar-lo també… que se trobi a ell mateix. com a lectora m’agrada que un poema me remogui, la força que em dona aquell poema… els poemes se m’apareixen i els agaf amb molta fidelitat i he de pensar que me volien dir a mi i com els transmet al lector, hi ha imatges cruels i també de bellesa, m’he atordit a mi mateixa, terror i bellesa”
