‘La dolçor de viure’
Un recull d’onze relats de l’ebrenc Joan Todó
Joan Todó (la Sénia, 1977) aprofundeix en la seva faceta com a contista amb La dolçor de viure, un volum que aplega onze relats, entre inèdits i publicats de manera esparsa a diverses revistes. Hi recorre un escenari divers, que abracen des del segle XVIII fins a l’actualitat, que comparteixen una atmosfera marcada per una irrupció sobtada de la tensió. Basteixen el llibre el pes de la tradició —sovint abocada a la desaparició —, una presència constant d’elements quotidians i una certa càrrega de nostàlgia. Els protagonistes són figures comunes; un oncle, una noieta, una cabra, fins i tot, situats en contextos en què la rutina conviu amb un rerefons d’angoixa i desassossec. Potser, com diu l’autor, és que els temps feliços són escassament dignes de ser contats.
Un grapat de narracions de mirada aguda, on és tan important el que passa com el que es cova, i amb la prosa d’arrel ebrenca de Todó. Com en altres reculls de l’autor, s’hi inclou un epíleg suggerentment titulat «Breus propòsits de destrucció». Un llibre de títol deliberadament innocent, curt però punyent, i que no s’ha d’amidar pel que es triga a llegir-se, sinó a pair-se.
Joan TODÓ, La dolçor de viure, LaBreu Edicions, 2025, 178 p., 15 €