L’inici de La tarda del senyor Andesmas, una novel·la breu de Marguerite Duras recuperada en català per Labreu, és anecdòtic, cadenciós. El protagonista, el senyor Andesmas, un home gran i amb problemes de mobilitat, espera una visita en una casa aïllada que ha comprat per a la seva filla, Valéri Andesmas, en una petita població. El visitant és Michel Arc, per un tema de reformes. Als primers fulls, Andesmas es creua amb un gos i parla amb la filla petita de l’home que l’ha de visitar. Però haurem d’esperar a la pàgina 26 -el llibre en té 82- per conèixer que el protagonista “viu l’angoixa de la mort”. Duras ha trigat a ensenyar-nos la seva primera carta. Però ja no ens donarà treva.
A partir d’aquí, l’ambient cadenciós, de fotografia fixa, comença a mutar, l’autora va viciant l’atmosfera de la narració. “L’home s’observava a ell mateix. I en el propi espectacle hi trobà consol. Aquest l’omplia d’un fàstic irreversible i segur; aquell vespre esdevenia l’única certesa que havia tingut mai en tota la vida”. Es podrà llegir més endavant.
La unitat temporal de la narració, una tarda, s’enriqueix a través de salts al passat amb informació rellevant. El retard de la visita, que mai no acaba d’arribar, afegeix més boira i misteri. I l’entrada en escena d’un nou i enigmàtic personatge -l’estructura de la novel·la té un component teatral, buscat o no, indubtable-, la dona de Michel Arc, abunda en l’ambient pertorbador del qual la filla d’Andesmas és el focus. “Van ser relegats un cop més a aquell instant en què la dona havia admirat del tot, a ull nu, per sempre, la bellesa de Valérie Andesmas”.
Una cançó i un ball, al poble, visible des de la casa, van conduint també el relat d’una tarda enverinada, escrita amb un je ne sais quoi, un punt magistral d’angoixa i misteri.
25/07/2015
– EL TEMPS