AMB TOTS ELS CAVALLS D’ANTÒNIA VICENS enrevista al bloc de Barcelona Poesia (15.05.19)

AMB TOTS ELS CAVALLS D’ANTÒNIA VICENS

Antònia Vicens, autora mallorquina que va conrear la narrativa durant gairebé 50 anys fins que la poesia li va sorgir com una necessitat irrefrenable, amb només 4 poemaris (poeta jove, es defineix, encara) ja ha aconseguit situar la seva obra entre les més sòlides de la literatura catalana. I més enllà, podríem afegir, ja que Tots els cavalls (LaBreu Edicions, 2017), el seu darrer poemari, va aconseguir el Premio Nacional de Poesia 2018, sent la 3ª autora en català i la 7ª dona a guanyar-lo.

Ha vingut a Barcelona amb motiu de XXXV Festival Internacional de Poesia de Barcelona, acte de cloenda de Barcelona Poesia, que tindrà lloc el dijous 16 a les 21h al Palau de la Música Catalana.

Allà compartirà escenari amb el poeta de l’experiència Luis García Montero, un dels més reconeguts de l’Estat Espanyol i director de l’Instituto Cervantes; el turc Burhan Sönmez, que beu de la tradició per dir l’exili i reivindicar els drets humans; la nord-americana Rita Dove, que ha rebut premis com el Pulitzer o la Medalla Nacional dels Estats Units; o Lebogang Mashile, poeta, actriu i activista sud-africana que ha rebut el premi NOMA, un dels més importants de la literatura africana. A tots ells els posarà música el quartet de corda Lassus Quartett, que mescla repertori nou i antic per a cambra. La direcció artística anirà càrrec de la premiada Baró d’Evel, la companyia francocatalana de Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias que ha renovat el llenguatge del circ explorant les seves vessants més animals.

Ens hem reunit amb la poeta mallorquina per fer-li algunes preguntes aprofitant la seva participació a Barcelona Poesia.

Crec que molts ens demanam, Antònia, què ha representat per a tu guanyar un premi com el Nacional de Poesía?

No ho sé respondre, no hi pens mai. Hi va haver un jurat que jo no coneixia, del País Basc, Galícia, de l’Estat Espanyol, plural, que van triar la meva obra. Va ser una sorpresa molt agradable. Però sí que m’ha suposat un major número d’entrevistes, sobretot per part de mitjans de l’estat espanyol. He rebut crítiques favorables i d’altres molt negatives, insultants, perquè no podien suportar que guanyés una catalana. Em vaig esverar que dins el món periodístic cultural encara hi hagués tants prejudicis. Sobretot he tengut crítiques per haver dedicat el premi als presos polítics. “¿Sabe que habrá gente que no la pueda ver por esto?”, li va etzibar un. “Pues que no me miren”, va respondre ella. Sentia que s’havia de posar en guàrdia davant d’alguns periodistes només pel fet d’escriure en català, defensar la llibertat d’expressió i creure en els valors democràtics.

Com et sents pel fet de participar al Festival Internacional de Poesia de Barcelona, per recitar al Palau?

Molt agraïda que na Mireia Calafell i n’Àngels Gregori, les directores, m’hagin convidat. Vaig arribar ahir i ja vaig tenir la satisfacció de conèixer Rita Dove. Aquest matí hi ha hagut la roda de premsa, amb bastants mitjans, i he pogut conèixer la resta de participants, que m’han semblat excel·lents, una meravella. Ens han demanat com van començar a escriure. Jo he contat que vaig començar a escriure abans de saber llegir, perquè era a través de les paraules que vaig veure que tenia el poder per crear. Em vaig centrar en els personatges desposseïts, marginals, però que tenen un món interior grandíssim. I que la poesia em va caure, em va venir. M’emociona recitar al Palau de la Música Catalana. Com a poeta sóc molt jove, he fet pocs recitals. Intentaré abstreure’m, recloure’m dins mi mateixa i dir els poemes el millor que sabré. I sé que els altres reciten molt bé, hi ha qui balla, canta… però tots tenim la nostra pròpia veu.

Quins poemes no faltaran en el teu recital?

Tenc només 4 llibres de poesia publicats i recitaré un poema de cada un d’ells però acabaré amb “La meva primera llibreria” de Lovely (Editorial Moll, 2009), el meu primer poemari. Va ser la meva primera obra poètica i no va tenir tant ressò, l’editorial es va tancar al cap de poc… Va ser a partir de Fred als ulls (Cafè Central, 2015) que la meva obra va calar més en els lectors de poesia. Però aquest setembre, en fer 10 anys de la seva publicació, es reeditarà a la col·lecció Jardins de Samarcanda de Cafè Central. De Tots els cavalls aquest any també hauria de sortir la seva traducció al castellà, a càrrec de Rodolfo Häsler.

En quins projectes estàs treballant ara?

Ara estic escrivint un nou llibre de poesia i acabant una novel·la curta. També s’acaba de reeditar Ànima de gos amb AdiA Edicions, que aviat també reeditarà La Santa. L’editorial Lleonard Muntaner també tornarà a treure 39º a l’ombra. Fa 2 o 3 mesos Proa va reeditar Ungles perfectes. I Pagès Editors estan preparant una antologia de la meva obra poètica.

Per acabar, m’agradaria que ens diguessis quins versos teus triaries pel moment present.

Tots els Cavalls sencer, amb els seus cavalls grocs, negres, vermells i blancs, els colors dels genets de l’apocalipsi i també de la misèria, de la guerra, de la fam, de la indiferència envers els dolors dels altres. És una obra sobre l’horror actual, dels morts que tenim al Mediterrani, tan a prop.

El Festival Internacional de Poesia de Barcelona tindrà lloc el dijous 16 a les 21h al Palau de la Música Catalana (C/ Palau de la Música, 4-6).

M.Antònia Massanet (15.05.19)