Juyi, Bai

Bai Juyi (772-846) va néixer a Taiyuan, província xinesa de Shanxi, fill de família errant i miserable, la qual cosa el va apropar molt al poble ras malgrat la seva condició de funcionari imperial del grau més alt. Va ser membre de l’Acadèmia Imperial i ministre de Justícia a la cort, tot i que fou degradat i va patir una mena d’exili per fer de mandarí local en indrets diversos. Va morir malalt a Luoyang, província de Henan i la seva tomba va ser venerada i visitada durant més de mil anys i encara ara, esdevingut un clàssic inqüestionable, forma part del selecte grup de grandíssims poetes del seu temps (Meng Haoran, Wang Wei, Li Bai i Du Fu). La seva poètica tenia la intenció d’exposar la realitat que l’envoltava i en què es movia amb un llenguatge molt planer però dotat d’una sensibilitat lírica que li permetia convertir en veritable vers la narrativitat del seu discurs, la qual cosa fa que, malgrat el temps, la seva llengua ens resulti sorprenentment propera.

A LaBreu Edicions podem trobar una important antologia dels seus poemes excel·lentment versionats i adaptats a la nostra llengua per Marcel Riera, Versions de Bai Juyi (Alabatre 46).