Cinc estrelles per «Galtes de perdiu» d’Andreu Subirats! [Martí Sales per Time Out]

GALTES DE PERDIU
Andreu Subirats

5/5

L’Andreu Subirats –Sito pels amics– és un portento. Combina a la perfecció l’oralitat dels seus potents recitals amb la sapiència acumulada de mil i una lectures. Si al còctel li afegeixes el trastocament habitual dels tortosins, aquí tenim un dels poetes més interessants de l’últim quart de segle, que és el lapse de temps que cobreix aquest Galtes de perdiu, un recull de cinc llibres escrits entre el 1986 i el 2010.

Hi trobareu de tot: sonets ocurrents (Sonetam), llargues i divertides invectives en decasíl·labs (On vas a peu), apropiacions de mites fundacionals en forma de neojotes (Dîwân d’Abu Bakr), lirisme (“Lo cel dóna colors / i la terra els empara”, “Lo desig és dolç i acurça l’espera”) i altes dosis de saviesa popular (“Al meu poble lo més tonto apanya arràdios, / los del monton mingen baldanes cada dia, / i als espavilats, vés i busca qui t’ha pegat”) per tot arreu. També versos amb gust de clàssic instantani com aquests del darrer llibre, A pams (i amb el parlar de la plaça): “sense el ressò del dring / però amb l’espasa del vers”; “el camí és curt però ample”; “no és que la malaltia / dignifiqui, / és que el foc ho crema / tot”.

En Sito ho té i ens ho ofereix de cor: té la gràcia del carrer i la sensibilitat afuada de rebre el món com una bufetada, una meravella o totes dues coses alhora. Galtes de perdiu és una de les grans peces de la poesia catalana actual, la que faltava, un gavadal de versos ben travats amb una empenta i una alegria fora del comú, contestataris, emocionants, divertits: un llibre que farà nous lectors de poesia ben segur.