columna de Màrius Serra sobre “Voluntàries” de Sebastià Bonet

Lectures voluntàries

Sebastià Bonet Espriu (1943) és a) doctor en Filologia Catalana, amb una tesi dirigida per Joan Solà, b) llicenciat en Física, amb un diploma d’Estudis Avançats d’Astrofísica per la Sorbona, c) professors titular de sintaxi catalana a la UB, d) nebot de Salvador Espriu, sobre qui va organitzar el I simposi internacional l’any 2004, a banda d’ocupar-se de l’edició crítica de divereses obres. Tot aquest abecedari curricular fixa les coordenades de de les quals ara Bonet emet un missatge tan prodigiós com remarcable.

Voluntàries (LaBreu 2013) és una operació comparable,  salvant les distàncies de procediment, a Xocolata desfeta (La Magrana,2010) de Joan-Lluís Lluís. Si l’autor perpinyanès prenia els Exercises de style (1947) de Raymond Queneuau i els transformava en uns Exercicis d’espill en català, Sebastià Bonet s’acull al model d’Alphabets que Georges Perec va publicar l’any 1976. Són dos tours de force colossals perquè es fonamenten en una condició prèvia que l’autor s’imposa abans d’enfrontar-se al text. En el cas de Bonet, l’onzena el la qual no es repeteix cap lletra ( com ara el títol de Voluntàries) i la trava perequiana que anostra Bonet es basa en l’elaboració d’un text poètic a partir de la permutació de lletres preses d’onze en onze, segons un principi anàleg al de la música serial o al del sudoku: cap lletra no es pot repetir fins que no s’ha exhaurit la sèrie (o vers). Totes les sèries consten de les 10 lletres més usades en català (A, E, I,L, N, I, O, R, S, T, U) i una de nova, que Bonet anomena la clau del poema, triada entre les catorze restants (B, C, D, F, G, H, J, M, P, Q, V, X, Y, Z). Fins i tot hi ha dos apèndixs dedicats a la K i la W, tan poc rendibles. Això vol dir que el prodigiós llibre de Bonet conté 14 x 14 +2 = 58 onzenes de 11×11. El títol, Voluntàries, és un dels pocs casos en què l’onzena (la unitat de vers d’aquesta trava) coincideix amb un mot sencer. Llegim les onzenes de la V en disposició desplegada: “Avui, sol entre núvols/ i arts voluntàries,/ evito l’urna verinosa./   Tu, llavors, en útil/ torn evasiu, / revius, no altiva,/ on surt el vers./ I on tu, l’art, selva/ o niu.” I ara vegen-me la matriu, que cabria en uns mots encreuats 11×22, tot i que aquí poso dues onzenes per línia:

AVUISOLNTR / ENUVOLSIART

SVOLUNTARIE/SEVITOLURNA

VERINOSATUL/LACORSENUTI

LTORNEVASIU /REVIUSNOALT

IVAONSUERTEL / VERSIONATULA

RTSEVAONIU.

Afirma Bonet: “El procés de fabricació d’una onzena es pot entendre com una amorosa batalla entre el desig de l’autor de dir alguna cosa i els deure que li imposa la forma escollida”. Així és sempre, encara que l’escriptor no sigui conscient d’haver escollit res. No se m’acut una millor definició sobre aquesta amorosa batalla que és el procés creatiu anomenat escriptura.

Màrius Serra, La Vanguàrdia (13.04.13)