ESPRIU ENTRE LES OQUES. Jordi Vintró parla de «La bassa de les oques» en aquest excepcional post.

Ei! No us perdeu aquest text! Rosa M. Delor i Muns conversa amb Jordi Vintró, i el poeta parla del seu poemari La bassa de les oques, desgranant algun dels seus secrets. El text és llarg, però val molt la pena.

ESPRIU ENTRE LES OQUES

Us presentem un poeta de culte, un mag de la paraula, amb un domini de la llengua que fa esgarrifar els qui maldem per arribar a aquell nivell que els manaires en diuen normatiu. Alguna cosa de Salvador Espriu se li deuria encomanar, que dit de passada i entre nosaltres, era un perillós estripa-sangs de la llengua convencional que uns quants havien canonitzat a la litúrgia pàtria de la paràfrasi. Els poetes no es fan amb normes i restriccions imposades des de les institucions, perquè ja se les posen ells mateixos. Els poetes no escriuen poemes d’amor ni quan n’escriuen. Perquè els poetes fan l’amor amb les paraules que és una cosa bíblicament altra. En aquella mena de pasta de full de papallona que se’t fica pel canó de les orelles hi ha un farcit de carn que només els privilegiats de la cuina més refinada saben elaborar. Qui té el domini de la paraula té l’espasa, deia el savi. Jo dic que posseeix la ironia. Fixeu-vos si no com xalaven els Guerau de Liost, Sagarra, Foix, Espriu, Pere Quart, Brossa… i tants i tants que no acabaríem. Hi ha una llarga, robusta i saludable tradició que si no començava en Ausias March (poseu-vos les ulleres i veureu què hi ha) és perquè ja venia d’algun trobador amic de la bona taula. Jordi Vintró és un més dels que hi són convidats, si en voleu saber més coses, trobareu tot l’entrellat intertextual del seu llibre al web La bassa de les oques. Però avui li hem demanat que ens parli des d’aquí:

[seguiu el text aquí]