Màrius Serra “Per fi, Pedrals”. La Vanguardia. (15.06.13)

PER FI, PEDRALS

Màrius Serra

Si parlem de Josep Pedrals la fi no pot ser res més que una lletra. La lletra grega que acaba de clavar a la seva solapa d’elegància desmarxada el joier Manel Capdevila i Coral. Pedrals és un dels poetes més versàtils (i verbívors) de les lletres catalanes i el premi que li acaben de concedir un dels premis més insòlits del panorama: la Lletra d’Or, que es concedeix en un sopar informal i consisteix en una insígnia d’or lliurada per un joier de la família Capdevila. Es premia, poca broma, el millor llibre de l’any escrit en català, sense distinció de gèneres. Pedrals l’ha rebut per la seva última obra publicada: Romanço d’Anna Tirant (labreu), una veritable mostra de l’evolució paralírica d’un poeta que molt abans de publicar el primer llibre ja havia recitat pertot. Aital Lletra d’Or és una joia creada per Manuel Capdevila i Massana l’any 1956, quan nou amics escriptors es van conjurar per premiar cada any l’autor de la millor obra de literatura catalana. El primer guanyador va ser Salvador Espriu, per Final del laberint, i van convenir que la insígnia tindria la forma de la lletra fi, símbol de saviesa. L’any següent el va guanyar Josep Pla (per Barcelona), el 1958 Josep Carner (perAbsència) i així fins arribar a Pedrals. Els deu últims lletristes d’or ja en demostren l’eclecticisme: Baltasar Porcel, Montserrat Abelló, Emili Teixidor, Empar Moliner, Josep Maria Espinàs, Sergi Pàmies, Lluïsa Cunillé, Julià Guillamon, Joan Daniel Bezsonoff, Jordi Puntí i Perejaume.