“Max Besora, o és l’hora que peti tot!”. Vet ací la ressenya que ha escrit la Marina Espasa sobre «Vulcano», de Max Besora [diari ARA]
El món s’acaba, no troben? Ho sap tothom i és profecia. Cauen les borses, tanquen les fàbriques, els músics declaren davant els jutges i un poeta mor apunyalat al carrer. La cultura esdevé sospitosa, i la indústria editorial es prepara per a l’Apocalipsi. I els petits editors, i els ciutadans, i els poetes, premen el matxet que duen entre les dents i aguanten. Esperen. Que peti tot. Que arribi el moment en què la resistència silenciosa que exerceixen cada vegada que obren un llibre i giren l’esquena al món, o cada vegada que inauguren una col·lecció de narrativa catalana i l’anomenen Cicuta, sigui tan potent com el començament d’aquest llibre al·lucinat i visionari: com un acte d’autèntica Resistència, la d’un home que, davant la imminent erupció del volcà del seu poble, prefereix quedar-se a casa llegint. I que peti tot.
A Sant Pancraci del Paradís no hi ha “xispa ni estil”, les dues eines bàsiques per sobreviure ballant mentre el món se’n va en orris. Hi ha una evacuació i un quisso borni (que sí que té “xispa i estil”). Hi havia una dona estimada que se’n va anar perquè no podia més d’aguantar un suïcida, hi ha anuncis a la tele de cigarrets Almogàvers que semblen un fragment del Manifest groc, i les poetesses escriuen haikus infectes que es publiquen al full parroquial dels diumenges. Tot això a Sant Pancraci, sí, el poble més avorrit del món, el refotut centre de l’univers. El llibre que li fa d’escut al protagonista és Sota el volcà, de Malcolm Lowry, i fa ombra sobre tot Vulcano, però és una ombra bona, que ha nodrit i ha inspirat l’autor com només els bons llibres saben fer: animant-lo a fer un pas més i abocar-se dins del volcà, a condemnar el llenguatge a un procés embogit de compressió, a giravoltar les pàgines, a escriure un text fragmentari i tallant com un ganivet, que funciona com un tot, però també com un conjunt de poemes en prosa. Perquè tinc la certesa de tenir entre mans el llibre d’un poeta. Repeteixin amb mi: Vulcano. Vulcano. Vulcano. Max. Max. Max. Besora. Besora. Besora. Respirin. I que peti tot.