Teresa Costa-Gramunt parla d’«El talent», de Jordi Nopca, a l’Eco de Sitges
Jordi Nopca, un jove escriptor barceloní nascut el 1983, acaba de debutar en el camp de la narrativa amb El talent (LaBreu edicions). L’argument en síntesi d’aquesta novel.la: una parella de vint-i-cinc anys tenen al cap engegar una editorial –en aquests temps de penúria cultural!-, i plens d’optimisme, ganes de treballar i en franc combat contra l’avorriment, no planyen camins ni dreceres per proveïr de talents les seves projectades Edicions del Cocodril. Emportats pel seu gran entusiasme, fins i tot roben un prototip que té la facultat de detectar el talent literari en les persones. Amb aquest prototip dins d’una maleta d’un vermell rabiós, passen un cap de setmana a Lisboa on sortejant altres editors que no els deixen de petja, s’inflen de trobar gent talentosa i de signar contractes que han de catapultar les Edicions del Cocodril al cel de l’edició a casa nostra.
Mentrestant, els lectors ens trobem dins del món d’una parella jove i el seu tracte; mentrestant esdevenim espectadors de luxe d’un text que s’està projectant escriure al mateix temps que el lector l’està llegint; i, mentrestant, l’estima per la literatura per part del protagonista-autor connecta el lector amb figures literàries com Ramon Llull, Aristòtil, Fernando Pessoa.
Mentre llegia aquesta creativa narració de Jordi Nopca que combina amb talent la realitat i la fantasia literària, anava recordant els capítols de Memorial de Na Nona, que Guillem Viladot (1922-1999), el seu autor i un altre escriptor amb talent!, va publicar a Llibres del Mall l’any 1983. Amb la seva típica fina ironia i la seva gran capacitat imaginativa, Guillem Viladot ja va incloure com a co-protagonista el personatge de Josep Pla en aquesta novel.la. Així, en el seu memorial, Na Nona, una mena de Colette barcelonina, explica en el seu relat que Josep Pla va ser un seu gran amor… Naturalment, Guillem Viladot, sense trair l’esperit de Josep Pla, fa fer i fa dir al seu personatge Josep Pla el que millor serveix a l’argument de Memorial de Na Nona. L’autor mana, i mana molt. També mana molt Jordi Nopca a la seva novel.la El talent, un títol de doble lectura, ja que el caçatalents, el protagonista Marco Casanova (sovint desdoblat també en el talent de Júlia Nonell, l’altra protagonista del relat) ha de mostrar també el seu talent com a narrador de la seva pròpia aventura.
Així, doncs, amb El talent de Jordi Nopca ens trobem amb una novel.la dins la novel.la, que mostra un autor de gran imaginació literària, com ho va ser també Guillem Viladot, amb qui he volgut emparentar per la seva decidida gosadia de voler reescriure la realitat sobre un prisma ben personal, fugint de les estructures encotilladores del best seller.
Tant en Guillem Viladot com en Jordi Nopca les referències literàries no només són textuals sinó vitals. I sota l’aparença d’una escriptura irònica s’amaga una escriptura d’una gran complexitat formal, farcida d’idees i d’exploració intel.lectual i sensible del que no és evident a la vista.
Aquests autors d’estirp fugen de la massa i de l’adotzenament com del dimoni, i s’acaren a l’escriptura amb la mateixa valentia que els seus personatges tan poc convencionals. Per a un lector que no espera que li donin tot mastegat, passat pel purè de la facilitat, amb El talent de Jordi Nopca li espera una lectura igualment creativa i activa, com ha de ser.
