5 raons per llegir «Homes», de Paul Verlaine (trad. Jordi Llovet). Ricard Ruiz al Time Out

5 raons per llegir Homes, de Paul Verlaine (trad. Jordi Llovet), per Ricard Ruiz (Time Out)

1. L’ombra dòrica

Mentre Wilde sublimava la seva homosexualitat, Paul Verlaine no només estimava Rimbaud: el 1891 escrivia els poemes d’Hombres (joc entre hommes i ombres), tan grollers, explícits i penetrants en parlar del sexe dòric que es van fer llegenda. Per fi agafen trempera en català!

2. El to: groller i sublim, absolutament de cul/te (sic)

Mítics i escandalosos, els catorze poemes d’Homes, acompanyats pel Sonet del forat del cul escrit a mitges amb Rimbaud, són obscents i barroers però formen part de la millor literatura eròtica. Pouen en Baudelaire i transgredeixen tant que pereixen passar, com no podia ser d’altra manera, als annals… de la història.

3. El vers: “obscur i rebregat com un clavell violeta…”

Dels més purs amb Ganimedes a Sobre una estàtua als que comencen “Fins i tot quan ja no puja/el teu sabre m’és delícia” (per no citar-ne els pornogràfics), els versos d’aquest Verlaine seran per a alguns or i per a d’altres escatologia d’urinari. Mereix respecte, amb tot, que des de fa 120 anys excitin tant cos i ment.

4. El safareig: de Proust a Rimbaud, blasfèmia i notes

I rere l’art, la cuina: gràcies al pròleg i notes, sabreu com van néixer els poemes, quina relació tenien amb Rimbaud i Mme. Verlaine, per què Proust en va comprar un exemplar secret i fins i tot què hi fan Shakespeare i la Bíblia! Si es per provocar…

5. El traductor: Llovet, de la universitat a les natges

“Fa poc vaig enllestir la traducció dels poemes bruts de Verlaine dedicats a l’amor dòric, que no sé qui voldrà editar, de tan grollers com són…”. Ho deia Llovet a Adéu a la universitat, i a LaBreu no ho van deixar escapar. Les humanitats hi surten guanyant