Marcel Riera NO SERÀS UN ESTRANY a ElMundo (17.02.19)
Marcel Riera “on fire”
Després d’una notable trajectòria política com a diputat al Parlament, Marcel Riera (Badalona, 1956) es va donar a conèixer com a poeta als seus cinquanta anys i d’ençà de llavors ha desplegat una intensa activitat poètica i traductora que l’ha situat a primera línia del nostre panorama literari. Això dit, no hi ha dubte que el 2018 ha estat el seu any per molts motius: per la publicació de les seves antologies d’Edna St. Vincent Millay (L’amor no ho és tot, Quaderns Crema) i W.H. Auden (Un altre temps, Edicions de 1984) així com la Poesia Completa d’Edward Thomas (Adesiara), però també per l’edició del que sens dubte és el seu millor recull fins ara, No seràs un estrany (LaBreu, 2018).
Dividit en tres parts ben diferenciades -“No seràs un estrany”, “Estampes venecianes” i “Romanç rus en una habitació i mitja”-, tot el llibre és un formidable homenatge a un dels seus autors preferits, el poeta Joseph Brodsky, -“un altre a qui la ploma (…) va servir per cavar”- de qui Riera ja ens havia traduït La marca de l’aigua (Viena, 2011), un dels llibres més lúcids que s’han escrit mai sobre Venècia: “Només la pots pensar/ desorientat, perdut; i aleshores la trobes,/ marmoritzada enllà del teu coneixement”.
Si a la primera part Riera entaula un diàleg amb Brodsky per evocar els seus anys de Sant Petersburg però també el seu exili novaiorquès, “lluny del crit de la llet agra/ de la llengua materna” i marcat per l’encontre amb el “rostre flàccid de Wystan Auden”, a les “Estampes venecianes” s’empelta de la seva veu i escodrinya la ciutat del passat perpetu “com si jo fos un pont entre ribes estranyes”. Però és a la tercera part on, de la mà d’Andrei Khrjanovski i la seva pel•lícula “A Room and a Half”, el llibre de Riera assoleix la màxima intensitat mitjançant un portentós monòleg dramàtic en boca d’un Brosdky delirant que enyora Sant Petersburg i els seus: “De jove només volia fugir/ del niu; ara que el niu s’ha fos, només/ voldria tornar-hi perquè era l’única/ cosa real que hi havia en la vida”. No us el perdeu!
Àlex Susanna , El Mundo (17.02.19)
