Antònia Vicens, la nina que sempre va tenir “fe” en les paraules L’Escola Municipal de Mallorquí de l’Ajuntament de Manacor ha entregat aquest dimarts el Reconeixement de Mèrits 2022 a l’escriptora de Santanyí, AraBalears (08.06.22)

Era una nina que va néixer en una casa sense llibres, però que, amarada de les paraules que sentia al seu carrer, va començar a somiar en ser escriptora; projectava paraules a les parets de la seva habitació, paraules que enfilaven històries. Va ser una nina educada en castellà, de tradició oral en català però orfe d’ortografia en la seva llengua -la catalana. Una nina que un dia va escapar-se d’escola i va dir a un veí que se n’anava a un lloc, un lloc que no existia, inventat. “Aquell dia va emprendre un viatge del qual no ha tornat mai”, diu Sebastià Portell. Ho diu sobre Antònia Vicens , aquella nina que somiava ser escriptora, i que deixa (de moment) un llegat a la literatura catalana de 17 títols de narrativa i cinc de poesia. Fou en el carrer del Rafalet, a Santanyí, on l’escriptora que se celebra avui va descobrir el poder de les paraules.

L’escriptora santanyinera, Antònia Vicens i Picornell, ha rebut aquest dimarts el Reconeixement de Mèrits 2022 que concedeix anualment l’Escola Municipal de Mallorquí (EMM) de l’Ajuntament de Manacor. Ha estat una cerimònia emotiva que s’ha celebrat en el Teatre Municipal de Manacor. Els actors Joan Toni Sunyer i Maria Antònia Salas, acompanyats del músic Damià Timoner, han inaugurat l’horabaixa fent un recorregut, a través de paraules de Vicens, per la seva infantesa, recordant la importància de Bernat Vidal i Tomàs en aquesta història: fou qui aconseguí que Antònia Vicens escrivís en català i n’aprengués l’ortografia.

L’escriptora, tímida i breu, ha sortit a l’escenari per pronunciar unes paraules d’agraïment a l’EMM i també al públic. “Rebre aquest reconeixement m’emociona, em trasbalsa i em fa empegueir perquè, de mèrits, no n’he fet cap. Escriure ha estat sempre la meva gran passió, i potser l’única llibertat que he tingut en un món ple de servituds, especialment per les dones. Per això crec que he escrit amb cert egoisme”, ha dit Vicens.

No ha oblidat mencionar que va aprendre català gràcies a unes classes que l’Obra Cultural Balear oferia a Palma, unes sessions en què es respirava certa “clandestinitat”: “A vegades venien Francesc de Borja Moll i Josep Maria Llompart i ens posaven al dia de la política i repressió que hi havia. Nosaltres no en sabíem res, ningú ens ho explicava, només hi havia silenci”, ha recordat. “Massa bé saben que la llengua és el cervell i la memòria d’un poble, i que sense les paraules que broten des de la profunditat, des de la història, un poble esdevé una comunitat amb demència”, ha pronunciat Vicens, una dona que “sempre” ha tingut “fe” en les paraules, “que són un miracle”.

L’escriptor Sebastià Portell , lector i amic de Vicens, ha oferit, prèviament al discurs d’agraïment de la poeta, una glossa propera, completa i afectuosa sobre la santanyinera. Ha destacat el “caràcter visionari i lucidíssim” de l’obra vicensciana, i ha dit d’ella que “va començar a escriure abans de saber escriure”, precisament, “quan projectava històries a les parets de la seva habitació”. Ha repassat els temes que ha abordat en els seus títols: el poder repressor de l’església, el caciquisme explotador, el condicionant àmbit rural, la corrupció política, les violències masclistes, les “dones que volen fugir, que volen transcendir”.

Portell també ha celebrat que, després de 30 anys de trajectòria com a narradora, Vicens sentís que els versos, en paraules de l’escriptora, li “queien” damunt . Va començar amb Lovely, versos “escrits des del dol per la mort del pare”. La poeta va arribar entre “l’inesperat i la urgència”, i ha deixa escrits poemes que plantegen “qüestions metafísiques i místiques, des dels que parlen personatges carregats de culpa que no tothom vol escoltar”. Una poesia, en definitiva, segons Portell, “tenaç i clarivident”.

Durant l’acte s’ha projectat un vídeo en què diferents amics de Vicens li dedicaven unes paraules. Hi han sortit l’editora Ester Andorrà; l’escriptora Magdalena Cladera; l’escriptor Sebastià Perelló; Antònia Matamales, del col·lectiu de Dones de Llevant; i la traductora i poeta Laia Malo.

El batle de Manacor, Miquel Oliver, ha fet entrega del reconeixement a l’escriptora, i n’ha destacat el seu caràcter “rebel, lliure i humil”. “Com és que no l’havíem reconeguda abans?”, s’ha demanat des de l’escenari.

Algunes figures que s’han deixat veure a la cerimònia han estat secretari general de Política Lingüística, Miquel Sureda; la vicepresidenta i responsable del departament de Cultura del Consell de Mallorca, Bel Busquests; el president de l’obra Cultural Balear, Joan Miralles; el coordinador de la Fundació Mallorca Literària i poeta Pau Vadell; l’escriptor Antoni Vidal Ferrando; i l’escriptor Antònia Vives Riera; així com nombrosos representants de l’Ajuntament de Manacor.

Vicens ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Palma, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Santanyí i el Premi Josep M. Llompart de l’Obra Cultural Balear i, recentment, amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes impulsat per Òmnium Cultural, que recollirà dilluns, 13 de juny, a Barcelona.

AraBalears (08.06.22)

https://www.arabalears.cat/cultura/antonia-vicens-nina-sempre-fe-paraules_1_4395892.html