“El batall que desperta els veïns a l’alta nit” sobre TALISMA de Lluís Calvo AraLlegim (16.09.17)

Lluís Calvo, que és un poeta-filòsof (per entendre’ns), és capaç de sorprendre el lector avesat al seu univers amb passatges sentenciosos d’un lirisme extrem, ja en el poema que fa d’íncipit: “De l’abellot al rusc, / de l’alè a la ventada: / escolta el so, / la pau que et crida / amb veu de mare”. En una obra tan profusa no és, potser, estrany que el poeta, rigorós com és, jugui amb una panòplia a la qual no li manca res. Endemés, a cada pas podem topar amb la tradició: “Perquè en un roc / i en un grapat de molsa / hi ha l’univers sencer”. Això és Verdaguer. Però també, naturalment, la saviesa grega arcaica, i, fent marxa enrere, la dels alts coneixements i sabers de l’Orient, que és el tema que ens ocupa en aquest Talismà. Un viatge físic que val com a pretext al poeta per mostrar un viatge espiritual, de l’Índia a Occitània, dels Upanixad als trobadors. Calvo sap que l’essència és una, que no hi ha res de nou sota el sol, i que tot forma part d’un cicle de repeticions, iteracions i reencarnacions (això darrer ja és qüestió de fe), tot allò que Mircea Eliade va exposar magistralment al seu El mite de l’etern retorn. Com ja ens indiquen els epígrafs al recull, Calvo també planteja la qüestió d’Orient en els termes que han elaborat ja des del segle XVIII, i abans, els nostres escriptors, i intel·lectuals en general. Que som fills de constructes culturals que carreguem com una creu.