Beppe Fenoglio o la redempció partisana
‘Un assumpte personal’ de Beppe Fenoglio dona fe de la lluita antifeixista a Itàlia, i és, en paraules d’Italo Calvino, la novel·la que tota una generació volia escriure
Als anys noranta el poeta bisbalenc Xavier Lloveras va publicar a Editorial Empúries diverses traduccions de l’italià. El dia de l’òliba de Leonardo Scascia o Un assumpte personal de Beppe Fenoglio. Eren traduccions fetes amb un català de caires vius, que traspuaven autenticitat i donaven versemblança i relleu als diàlegs. Ara LaBreu ha tingut l’encert de recuperar aquesta traducció de l’obra mestra de Fenoglio, una novel·la pòstuma i segurament inacabada, que ens parla de la lluita antifeixista sense cap esperit doctrinari ni amb cap voluntat d’idealitzar el moviment dels partisans.
Si Homenatge a Catalunya de George Orwell és el gran testimoni dels brigadistes que van lluitar a la Guerra Civil espanyola, Un assumpte personal de Beppe Fenoglio és el testament dels partisans italians que van plantar cara al feixisme de Mussolini. Italo Calvino, que també va lluitar a les files partisanes i va ser editor de Fenoglio a Einaudi, li va dedicar el millor elogi possible quan va afirmar parlant d’Un assumpte personal: “El llibre que la nostra generació volia fer, ara existeix, i la nostra tasca té una culminació i un sentit; i només ara, gràcies a Fenoglio, podem dir que una època va arribar a la seva fi, només ara estem segurs que realment va existir”. Natalia Ginzburg, que com Calvino també va ser editora de Fenoglio a Einaudi, n’apreciava l’estil eixut, sense floritures, i l’amor que compartien per la llibertat, com apunta Alba Sidera al pròleg d’aquesta edició.
El Milton, el protagonista d’aquesta novel·la, és un jove partisà piemontès, intel·lectual i introspectiu, que es veu abocat a lluitar per la Resistència. El seu amor no del tot correspost per la Fulvia l’acompanya i el sosté enmig de la boira, la pluja i el fang que impregna la seva missió. Només el corca el dubte de saber si el Giorgio, amic i company partisà, és l’amant de la seva estimada Fulvia. I amb tot, farà tot el possible per rescatar-lo quan aquest és detingut pels feixistes. L’única manera de salvar l’amic serà capturar un feixista i oferir-lo a l’enemic com a moneda de canvi per alliberar en Giorgio. I us preguntareu: si el seu amic és el seu màxim rival davant de Fulvia, per què s’esforça tant per salvar-li la pell? Aquesta és la gran pregunta que ens fem mentre assistim a totes les trifulgues i maniobres de Milton per aconseguir capturar algun feixista. Un assumpte personal té ingredients del gènere picaresc, però també de la novel·la tremendista. Que a Espanya es publiqués La família de Pascual Duarte de Cela mentre a Itàlia s’escrivia Un assumpte personal diu molt de la postguerra d’un i altre país.
Sigui com sigui, en les desventures de Milton per un paisatge devastat, Fenoglio ens brinda grans retrats humans, i ho fa des d’una mundanitat que només pot adquirir algú que ha passat fred i gana. Milton actuarà heroicament, posant l’amistat per davant dels seus interessos amorosos, però Fenoglio no s’està de mostrar-nos els danys col·laterals involuntaris que provoca amb la seva desesperada missió. Un assumpte perosnal ens mostra com les capes interiors d’un soldat poden ser múltiples i difícils de destriar. El seu assumpte personal serà una guerra dins la guerra. Milton vol guanyar la batalla, però per damunt de tot vol ser estimat.
Com en totes les grans novel·les de guerra, aquí el lector ja sap quin és el costat correcte de la història, però ens mostra sense embuts que la maldat i la misèria moral estan repartides a una i altra banda i que en una guerra, si te la mires arran de terra, no hi ha bons ni dolents sinó persones atrapades en un conflicte que els depassa.
La recuperació d’Un assumpte personal a LaBreu Nés més que oportuna en uns moments de desconcert ideològic, en què el cop de pèndol que ens ve al damunt esborrarà els límits d’una decència moral que crèiem sagrats. El pròleg d’Alba Sidera, que ha estudiat les arrels feixistes de l’extrema dreta europea, i especialment la italiana, ens dona el context per entendre amb tota la seva complexitat aquesta novel·la palpitant.
Beppe Fenoglio. Un assumpte personal. LaBreu. Traducció Xavier Lloveras
Bernat Puigtobella, Núvol (19.12.25)
https://www.nuvol.com/llibres/beppe-fenoglio-o-la-redempcio-partisana-465597