A butxacades parla en Todó, diuen els qui el coneixen. Però quan ho fa, esdevé un narrador d’excepció de la quotidianitat. Quan el llegeixes t’impregna d’una deliciosa sensació d’haver estat allà mateix, allà en aquell conte que descriu a la perfecció aquella situació tan real com inversemblant. Un Todó omnipresent que surt de la fàbrica el dia que l’han fet fora, que va en tren amb els companys a Barcelona, o que mira de fer-se entendre en una llengua estranya davant d’un munt de criatures encara més estranyes. I tot amb una prosa realment exquisida, enriquida amb un llenguatge proper de debò. Tan proper que m’ha deixat un dolç record de pastissets i vi de bóta, que qui hagi gaudit d’una infància ebrenca – com jo – reconeixerà, com aquell que menjava magdalenes i es transportava no sé on. En definitiva, un recull de relats ben digne i encertat principi actiu de la Cicuta a ca labreu. Abans que me n’oblidi, no vull deixar de fer esment del magnífic anacolut que conté aquesta meravella de llibre. Llegiu-lo si us plau!

R.