COSMONAUTA.POESIA COMPLETA de Francesc Garriga al bloc de Jordi Cervera (25.04.17)

Francesc Garriga Barata és un d’aquells personatges singulars que apareixen de manera molt ocasional en la història literària d’un país. Nascut a Sabadell l’any 1932 i marcat per un ambient familiar cultural, representat pel seu pare, farmacèutic, pintor i membre de la coneguda Colla de Sabadell. Als 12 anys entra a l’ordre dels caputxins però anys més tard i després de patir una malaltia pulmonar, abandona l’ordre amb un bon bagatge que arrodoneix amb els seus estudis de Filologia Germànica.

L’any 1959 publica el seu primer llibre de poemes, “Entre el neguit i el silenci”. Edita tres llibres més i entra en un llarg període de silenci que trenca l’any 1990. A partir d’aquí li arriba un reconeixement tardà però progressió que el porta a editar amb regularitat. Guanya premis com el Vila de Vallirana, l’Englantina dels Jocs Florals de Barcelona o el Carles Riba; dirigeix l’edició espanyola de la prestigiosa revista d’art FMR, de l’editor italià Franco Maria Ricci, apareix al popular programa cultural de TV3 “Avisa’ns quan arribi el 2000” i rep la devoció d’un gran nombre de joves poetes que el reconeixen com un autèntic mestre.
D’aquesta devoció i del treball sempre acurat i potent de la gent de l’editorial LaBreu, neix “Cosmonauta”, l’obra completa de Francesc Garriga que Marc Masdeu i Marc Romera van treballar directament amb el poeta, que va morir el 4 de febrer de l’any 2015 conscient que no veuria el llibre acabat.
“Cosmonauta” és un d’aquells llibres que poden arribar a marcar la maduresa, l’ambició i el potencial d’un segell literari. Ho va fer la mallorquina Edicions del Salobre quan va editar l’obra completa de Miquel Àngel Riera i ara Alabatre, amb 12 anys de vida, afronta aquest projecte amb passió, professionalitat, amor i rigor, adoptant un paper que fa anys que les institucions i les grans editorials van abandonar sense cap remordiment, mantenir viva i en funcionament l’obra dels nostres grans autors.

Són 854 pàgines que reuneixen tota l’obra de Garriga, un personatge culte, savi, sorneguer, irònic i proper, capaç de mirar-se la vida des d’una sempre sana i terapèutica distància.
Marc Masdeu i Marc Romera van compartir moltes hores amb Garriga, a l’estudi del carrer de Mallorca i també a casa seva, a Bellaterra. Expliquen que parlaven de tot, sense sistematitzar res, parlaven de poesia, de feina, de la vida, assistien des de la primera fila a les correccions que el poeta aplicava als seus poemes i, de mica en mica, el corpus de “Cosmonauta” anava agafant forma, establint les pautes globals i les puntuals, el treball conceptual i el detall, llibre a llibre.
Garriga va començar escrivint poesia religiosa amb pseudònim fins que va deixar l’ordre dels caputxins i va començar a publicar una poesia molt més personal que, segons els editors, té molt a veure amb la denúncia de la gran mentida, amb temes més o menys recurrents com l’amor, gens carrincló i enllaçat amb la crida del desig però també amb la frustració del fracàs, el pas inexorable del temps i les relacions peculiars entre la veritat i la mentida.
La primera part del llibre inclou els llibres que va publicar entre el 1959 i el 1973, “Entre el neguit i el silenci”, “Foc nostre, somni…”, “Paraules” i “Paraules cap al tard”. La segona arrenca amb un inèdit “Llàtzer”, escrit als anys 80 i inclou els llibres que va publicar mentre es dedicava a la docència “Els colors de la nit”, “Setembre”, “Els sorrals del silenci” “Del mar als sorrals”, que va publicar amb pintures de Pere Camps.
Un pic jubilat, Garriga arrenca l’any 2000 (el límit que marcava el programa televisiu on col•laborava) la seva etapa més rica, madura, creativa i fructífera amb “Ombres”, “Temps en blanc”, “La nit dels peixos”, “Camins de serp”, “Ragtime”, “Tornar és lluny” (Premi Carles Riba) i “Swing”.

La lectura de “Cosmonauta”, permet refermar una opinió generalitzada que va acompanyar Garriga al llarg de la seva vida, el fet de ser un franctirador que no es lligava a cap tendència, a cap corrent estètica o ideològica. La seva és una poesia molt, molt personal, complicada d’enquadrar i que responia a influències concretes i a interessos també personals que els responsables de l’edició situen en punts com la mística, la generació del 27, la tradició germànica i els clàssics grecs i llatins. En aquest sentit, llegir l’obra de Garriga és enfrontar-se a un poeta nu, poc amant de la retòrica, dels recargolaments (de contingut i d’estètica) i de les lletres majúscules que és capaç de reflexionar sobre la vida sense pontificar, com un exercici lúcid que persegueix no allunyar-se de la concepció planera de la poesia però sense renunciar a aportar-hi punts de cultura. Hi ha pensament més que experiència física
I ara, 12 anys després de la creació de Alabatre, l’editorial afronta amb èxit i nota aquest repte, aplegar 15 llibres i un bon gruix de peces inèdites en aquest “Cosmonauta” que es converteix per dret propi en una de les obres cabdals de la nostra poesia contemporània, en una manera de fer que hauria de ser habitual i no extraordinària i en una meravellosa oportunitat per a fer justícia i per conservar en un únic i esplèndid volum tota la creativitat i el geni de Francesc Garriga.