De sobte, un estiu és el segon poemari editat en paper d’Anna Pantinat (Barcelona, 1977). Un primer recull publicat, curiosament, després del seu segon llibre: Construcció de la nit. Provinent de diferents disciplines creatives com poden ser l’escena i la música, Pantinat ens ofereix 51 poemes (acompanyats d’un text final d’Andreu Subirats a mode d’epíleg/faula), que giravolten al voltant d’un protagonista principal, Cadaqués, on conflueixen diferents veus dialogant.
Hi trobem transcendència i turistam, lectures i passejos, solitud i incandescència en tot els sentits del diccionari, amor i desamor fos amb el paisatge; tot conformat per una amalgama eclèctica de diferents registres que l’escriptora posa a la seva disposició.
Al prefaci (titulat no en va Descàrrecs) l’autora avisa que el llibre està confegit amb un to més popular del que es permet últimament. Que no vol dir simple sinó que raja d’una manera directa, lírica, i que, de fet, té molt a veure amb la idea primigènia del llibre, que és, en paraules de la mateixa autora: “Agafeu-vos: la il·luminació. De sobte, un estiu. La mística. És una idea totalment descabellada i fora de lloc, però que respon a una experiència viscuda”, i afegeix: “Ridícul però cert.” Una mirada a voltes escèptica, a voltes humorística, per constatar una plenitud que esclata en certa experiència mística. On allò que legitima l’experiència és justament prendre’n distància: sotmetre la visió al propi món per tal de poder-ho poetitzar, la qual cosa permet a l’autora acarar-se a un tema fondo com aquest sense caure en tòpics tronats o en el simple estirabot.
Els poemes consten d’una cita prèvia que funciona com a punt de partida (o d’arribada) i que genera un diàleg entre els dos textos, ja sigui com a gest de reescriptura o com a punta d’iceberg per a un altre estat de coses. Una construcció del recull que es planteja des de la dualitat que el diàleg de les parts oposades entrelliga, ja sigui: en l’estructura o forma organitzativa (la oposició poema-cita), en el contingut (que pot anar des de certa proposta mística més o menys encoberta, a donar compte d’una experiència quotidiana viscuda –funcionant ambdós a mode de vasos comunicants–); o en l’actitud que sobreïx: un llibre lúdic i seriós a la vegada. Amb una veu que no es reclou en una única modalitat formal o estilística, sinó que adapta el text a la necessitat particular que cada poema li demana, emprant diferents recursos estilístics i constructius: poemes breus de caràcter epigramàtic, poemes de caràcter més narratiu, d’altres amb ritme i rima de tall més diguem-ne clàssic, i poemes en prosa. Pantinat poetitza experiència i concilia metafísica i realisme a fi de poder postular la seva visió del món.
De sobte, un estiu és un llibre al qual cal donar la benvinguda. Un poemari coherent i mesurat, que, dins de l’ambició, sap tocar de peus a terra. Un llibre solar i fresc perquè construeix a partir del que li és donat, des d’una actitud, malgrat tot, optimista. Que no vol escapar a les pròpies contradiccions sinó que tendeix a incorporar-les per promoure la batzegada en el lector en forma d’epifonema final. Una poètica lluminosa que des de la capacitat de suggestió atorga un glop d’aire al lector a fi que aquest hi pugui respirar, es faci el seu racó, se’n senti protagonista.
