“El dia que va morir David Bowie” de Sebastià Portell a LaButxaca (oct.16)

L’autor connecta, gràcies a curtes píndoles, amb un llenguatge simple, de carrer i, alhora, ric, en part pel seu català de tons blaibonetians. Al relat s’hi barregen escenes eròtiques gais, una història tèrbola d’un personatge que sembla haver tocat fons i missatges d’una mare exigent, entre d’altres, amb moments d’introspecció francament brillants.

Als seixanta Blai Bonet, i més endavant Biel Mesquida i Antònia Vicens, descrivien personatges en procés d’autoconstrucció en societats grises i oprimides. Amb Portell es manté aquesta recerca interior amb el matís que la llibertat s’associa avui a solitud, desorientació i, en ocasions, depravació, tot descrivint un paisatge per moments desolador.