EL DIA QUE VA MORIR DAVID BOWIE de Sebastià Portell llegit per Lluís Llort al Cultura d’ElPuntAvui (18.12.16)

…També especial tot i que per altres motius és la primera novel·la de Sebastià Portell (ses Salines, 1992), El dia que va morir David Bowie. Dramaturg i narrador força precoç, Portell ofereix una novel·la basada en el monòleg interior, entre d’altres tècniques narratives.

El protagonista és un jove mallorquí homosexual (fill d’una mare beata) que viu en un pis d’estudiants a Barcelona. S’està fent la prova de la sífilis i, mentre espera el resultat, ens narra en primera persona experiències vitals i, sobretot, sexuals. Portell forma el personatge a base de les seves opinions i reflexions i de queixalades que inclouen textos teatrals i xats, a més de promocions de pizzeria, fragments de manuals casposos, de la Bíblia i de textos d’altres autors.

Tot és voluntàriament desmesurat, amb tendència a la negativitat (coherent amb la circumstància del protagonista), jugant amb les tècniques amb solvència i amb gust lingüístic, reproduint accents i registres. Portell té clar el risc (que assumeix sense complexos) i que trepitja un territori ja explorat (i fa dècades), potser per això hi ret una mena d’homenatge. Un debut interessant, molt, si hi afegim l’edat de l’autor, que ens deixa amb ganes de llegir nous títols seus en què no vulgui demostrar tants mèrits alhora.