El títol del nou llibre de Ricard Martínez Pinyol, El capbussador (LaBreu Edicions, 2025) ja és tota una declaració d’intencions. Ens remet, inevitablement, al fresc antic de la Tomba del Capbussador, trobat al sud d’Itàlia, que acompanya el volum i que il·lumina el sentit profund de la proposta: la figura d’algú que s’enlaira i es llança, en un gest alhora de vida i de trànsit, cap a l’aigua que ho acull i ho origina tot. El primer poema ja obre la porta a aquesta lectura: parla de l’origen, del primer batec, i ens condueix cap a la vida i la creació a través de l’aigua, element primigeni que esdevé símbol constant al llarg del llibre.
Martínez Pinyol, fidel a la seva veu poètica, combina en aquest volum la introspecció íntima amb l’observació del paisatge, en un diàleg que sempre acaba conduint el lector cap a una experiència vital i estètica, absorbent i suggeridora. Formentera és l’escenari privilegiat d’alguns dels seus poemes: el mar, les roques, la pell amarada de sal, els instants de plenitud viscuts, i sobretot gaudits, al bell mig de la naturalesa. La rememoració d’aquells estius, tan intensos i gairebé mítics, es condensa en versos que vibren de sinceritat: «Vàrem ser tan feliços / aquells estius salvatges / que els dies i les nits / passaven sense temps». És en aquesta evocació que el poeta troba la manera de fixar el record i, alhora, d’atorgar-li una dimensió universal. Un altre dels trets recurrents en la seva obra, i que aquí pren una rellevància especial, és la reflexió sobre l’escriptura i el fet creatiu.
Ricard Martínez entén el poema com un «artefacte musical», i aquesta voluntat es percep en la construcció rítmica de tots els textos. Tant els poemes en prosa com els més sintètics i conceptuals ressonen amb un pols intern molt treballat, que conjuga el rigor de la forma amb la llibertat de la imaginació. El resultat és una prosòdia que flueix amb naturalitat i que fa de la lectura una experiència sonora i gairebé corporal. La presència de les arts plàstiques, tan habitual en el seu itinerari creatiu, es filtra també en aquest llibre, com si cada poema fos alhora paraula i imatge, traç i color. L’autor aconsegueix articular un volum harmònic, íntim i delicat, que celebra la vida des de la matèria més quotidiana. El capbussador és, en essència, un cant al vitalisme i a la natura, a la capacitat de l’art per transformar els instants viscuts en un goig transcendental, en una memòria que esdevé sonoritat i il·luminació.
Pere Joan Martorell, Diari de Balears
https://www.dbalears.cat/mitjans-mallorquins/ploma/2025/10/10/411717/capbussador.html
