entrevista a Josep Pedrals Regió 7 (19.10.18)

L’experimentació amb el llenguatge i la recerca dels límits de la paraula són elements indissociables de la trajectòria de Josep Pedrals, que culmina una trilogia sobre el sentit de l’autoria a «Els límits de Quim Porta»

La de Josep Pedrals (Barcelona, 1979) és una de les personalitats més potents i singulars de la poesia catalana. El seu darrer llibre, Els límits de Quim Porta, clou la trilogia de Bolló, que va iniciar amb El furgatori (2006) i va continuar amb El romanço d’Anna Tirant (2012). La pèrdua de l’autoria literària és un dels eixos d’un volum omnívor on s’apleguen el vers i la prosa, el poema i la narrativa, l’assaig i les teories. Avui en parlarà a la llibreria Papasseit de Manresa en el marc del festival Tocats de Lletra.

El pitjor que li poden fer és demanar-li de què va el llibre?

Bé, per resumir-ho, podem dir que hi ha quatre amics que van a buscar el Quim Porta.

Però en Quim el vam perdre de vista al romanço.

És que la recerca és més complexa. Els límits de Quim Porta és també una novel·la d’aventures amb una recerca en un nivell molt abstracte. El que busquen és una qüestió relacionada amb la poesia, i per això el llibre està esquitxat de poemes.

Prop de 200, concretament.

Sí, i els personatges dialoguen els uns amb els altres. Tot això seria a nivell estilístic, el fons és més complex. La trilogia s’acaba aquí: en el romanço, en Quim Porta ascendeix al cel i ara es planteja què se n’ha fet d’ell.

Un aspecte clau de la seva obra és la reflexió sobre l’autoria. Per què?

Hi ha dos motius. Perquè m’interessa la qüestió de la identitat, i perquè un dels grans factors en la lectura és qui signa les coses i com ho fa, com es fa càrrec d’allò que escriu. En el setmanari The Economist, no hi ha signatures, així ningú pot responsabilitzar ningú dels escrits. Això genera un debat sobre la llibertat d’escriure.

Com reflecteix aquest plantejament en la seva obra?

M’ajuda molt a crear una ficció de mi mateix. Ja en El furgatori, i abans amb Escola italiana, vaig jugar a fer que l’autor no hi era. És una cosa divertidíssima i molt intensa, perdre els orígens del text però mantenint el text. Hi ha llibres que sabem que van existir però avui només en tenim un resum, i tot i així són pilars fonamentals de la cultural occidental.

El llibre s’estructura en deu capítols i cadascun és un misteri: cinc de dolor i cinc de goig. Què l’atreu d’aquest aspecte de la devoció popular?

Em vaig inspirar per a l’estructura del llibre un dia que vaig anar a Montserrat i vaig veure els misteris del rosari en el camí de la Santa Cova. Del fet del misteri m’atreu que no té cap necessitat de ser resolt, és una idea que tens allà. Quan fas una recerca, sempre vas cap allò que no saps, i els misteris no s’han d’entendre, s’han de creure. No hi arribes amb la racionalització.

Què aporta això al llibre?

D’entrada, la idea del joc misteriós; d’altra banda, em serveix per desenvolupar les entrades i sortides, la presència dels personatges…

Un altre dels arguments que treballa en el llibre és el paper del lector. Quin rol li fa jugar?

Seguint la tendència actual en qüestions de literatura i recepció literària, l’estudi sobre el lector és dels que estan més en voga. El lector és qui dona sentit al llibre. Ell és qui mana i decideix com llegeix, quan llegeix… M’agrada jugar amb la idea del lector heterodiegètic, com l’autor en tercera persona del text.

Això implica una lliçó d’humilitat per al narrador?

No sé si és una lliçó, però és el que hi ha. Jo tinc moltes taules fent espectacles poètics i musicals, però el que faig arriba fins on vol que arribi aquell qui ho està veient. A mi m’agrada tractar l’espectador com a una persona intel·ligent, perquè és com vull que em tractin a mi. Pots ser persuasiu, i intentar que l’altre entri en el teu joc, però has de ser sincer.

L’artifici literari, doncs, depèn d’uns i altres.

De fet, jo hi jugo tota l’estona, amb l’artifici. Tot és convenció.

Fa dotze anys que va publicar «El furgatori» i ja ha acabat la trilogia. I ara què?

Han estat molt anys… però la trilogia d’en Quim Porta es queda aquí. Ara tinc diversos projectes a mig camí que van cap a altres bandes, tinc ganes de fer coses senzilletes, com un llibre per a nens, un de poesia per regalar…

Dies enrere, va comentar en una entrevista que tenia 35 bolos contractats fins a la primavera, com el d’avui a Manresa. Sembla un grup musical d’èxit.

35 bolos per presentar Els límits de Quim Porta, però molts més per fer recitals i espectacles. Jo em guanyo la vida amb això.

Té l’agenda molt plena?

Ara mateix ja tinc alguns bolos tancats per d’aquí a un any.

Toni Mata I Riu 18.10.2018 | 23:47

https://www.regio7.cat/cultures/2018/10/19/lector-dona-sentit-al-llibre/504460.html