“Francesc Garriga, cosmonauta” a Núvol (22.03.17)

Francesc Garriga, cosmonauta

“caminaré
sota aquest sol de mort
i cercaré camins de blau.
el mar acollirà
la meva set de temps”.

Aquest és un dels poemes que per fi podem llegir a l’obra completa de Francesc Garriga Barata. Cosmonauta, que aplega tota la seva obra completa publicada, és una de les novetats més esperades d’aquesta primavera i ha estat publicada per LaBreu Edicions. L’edició i selecció de les obres ha anat a cura de Marc Romera i Marc Masdeu.

Francesc Garriga al Palau de la Música | Foto d’Ester Andorrà

“Els dotze anys que portem de la col·lecció alabatre —nom, per cert, que els editors de LaBreu escriuen en minúscula com a tribut a Garriga— han estat per poder fer aquest llibre”, ha assegurat Ester Andorrà, que ha explicat també que aquesta obra l’havien començat a treballar amb ell. “Especulàvem amb ell sobre l’obra completa, perquè sabíem que en vida seva no s’hauria pogut materialitzar mai”, ha afegit Romera.

“Francesc Garriga, com s’ha afirmat en alguna ocasió, no reescriu cada vegada el mateix poema ni ho fa de la mateixa manera, sinó que sempre centra la mirada en els temes cabdals que abans referenciàvem i els visita amb una mateixa actitud verbal que elimina els experiments fora de l’experiment únic en què es converteix el conjunt de la seva poesia”. Així s’expressen els dos curadors, Romera i Masdeu, quan expliquen a la Introducció d’aquesta obra completa el procés creatiu del poeta. Durant els últims anys, Garriga es va concentrar a revisar cadascuna dels llibres que va publicar i va proposar una nova reescriptura en alguns poemes: “Agafava un llapis i un llibre i s’hi enfrontava poema a poema. I se’n fotia. Deia que si es podia fer conya d’algun poema volia dir que s’havia de modificar”, ha explicat Romera en la roda de premsa en què s’han presentat les novetats de primavera de LaBreu. “Garriga sempre deia que els poemes deixaven de ser seus quan arribaven al lector, però això era una gran mentida, perquè ell va seguir treballant els seus poemes”, ha afegit l’editor de LaBreu.

Per dur a terme el procés de selecció i edició de tota l’obra completa, els curadors afirmen que el criteri que han seguit ha estat el de fixar “tota la poesia de Garriga de la manera que ell desitjava”. Així, han reunit tot el material que han trobat i han seguit el mateix procediment que ell havia establert. “Com també era habitual durant la composició dels seus poemaris, el desgavell s’acumulava en el cartipàs negre i damunt l’escriptori, en els calaixos i en les carpetes amuntegades als peus de la butaca de la casa familiar de Bellaterra”, escriuen els dos curadors.

Cosmonauta, que deu el seu nom a un títol que Garriga havia de posar a un recull de poemes però que finalment no va utilitzar, recull tota l’obra que ell va publicar i un llibre inèdit que Masdeu i Romera van descobrir en una carpeta després de la mort del poeta. “Vam decidir incorporar aquests poemes al volum perquè creiem que els havia escrit durant un temps en què havia deixat d’escriure i, quan va voler tornar a enviar originals a les editorials, va preferir publicar l’últim que havia escrit”, justifiquen els curadors.

Francesc Garriga, per bé que poc conegut, ha estat un dels poetes més grans del tombant de segle. Segons Jordi Florit, que va escriure sobre el poeta en aquest article, la poesia de Garriga “destaca per la mínima expressió necessària, per anar a l’arrel de les paraules i llavors despullar-la encara una mica més”.

“Aquests versos són el seu llegat”, com diuen Marc Romera i Marc Masdeu.

 

Griselda Oliver, Núvol (22.03.17)

Deixa un comnetari

You must be logged in to post a comment.

Subscriu-te a la nostra newsletter