LLADRES de Joan Todó a la crònica literària de la setmana de La Vanguardia de la mà de Llúcia Ramis

crònica de Llúcia Ramis a la presentació de Lladres de Joan Todó a la llibreria Calders el 23 de febrer de 2016:

… Dies més tard, a la mateixa hora, torna a ser aquí. Adam també. I com va? Molt cansats “Jo no sóc Dolors Miquel, més aviat Miquel Dolors, perquè em queixo de tots els mals”, diu ell mentre presenta Lladres, de Joan Todó, que assegura que està encara més cansat que Adam. Quan son, el mòbil de Todó miola. Adam considera que Todó “és un dels narradors més importants de la nostra quinta”. I a més , quan li preguntes: “Com va?” no contesta tot d’una perquè cerca les paraules exactes.

Ignasi Pàmies, editor de LaBreu juntament amb Ester Andorrà i Marc Romera, ha avançat que en aquest llibre Todó surt del localisme d’A butxacades i, en els seus relats, posa en qüestió què és robar. Parla de lladres polítics, econòmics, lladres d’intimitats, d’innocència i del passat. Apunta que robar-li a un ric és el més capitalista que hi ha, i planteja que la propietat no existeix, que res no és de ningú, les coses passen d’unes mans a unes altres, la propietat flueix. Todó comenta: “No conduiràs dos cops el mateix Mercedes”.

Assegura que, si no els hi encarreguessin per a revistes com Paper de vidre, no escriuria contes, perquè escriure poemes és més fàcil: “Amb un full i quatre metàfores ja està fet”. Falsa modèstia, provocació o conya? Ho diu de de debò. En els contes cal pensar com són els personatges, i quan situes una història al Passeig de Gràcia el 1938 has d’esbrianr si llavors hi havia una joieria a la cantonada, encara que la joieria no hi surti. Documentar-se és molt cansat…

Llúcia Ramis, La Vanguardia (27.02.16)