Dimecres es va celebrar l’última sessió poètica a l’antic Horiginal, avui La Rúbia. Des de fa dues dècades, la rebotiga d’aquest bar / llibreria proper al Macba acull cada dimecres recitals de poesia. Estira el carro des del 2001 l’escultor Ferran Garcia Mallol, sempre acompanyat per Núria Isanda.Van construir un hàbitat insòlit allà on la ciutat guanya el seu nom, perquè les ments verbals dels poetes sobrevisquessin al ciment. Amb Josep Pedrals, van suscitar recitals setmanals de poesia de totes les tendències, escoles, capelles i procedències. El líquid amniòtic Horiginal va ser la cervesa. Gràcies a les virtuts del llúpol les llengües de foc entren en joc, baixen a la plaça, i el públic escolta i beu o viceversa assegut en taules en una actitud semblant a la que adoptaria en un club de jazz. Al fons, un pati exerceix de sortida de fums. L’interès de la proposta poètica setmanal es mesura pels fums. Si hi ha més gent fumant que escoltant, malament va. Dimecres estava tot déu a dins, ben atapeït per acomiadar Ferran celebrant la publicació del seu primer llibre: Most de mots. En aquest hàbitat insòlit van néixer projectes editorials duradors com LaBreu. Després de la barra, tres retrats de tres poetes habituals, desapareguts en els darrers anys: Francesc Garriga (2015), Carles Hac Mor (2016) i Benet Rossell (2016). Dimecres, Garcia Mallol va donar pas a una tríada de poetes joves perquè programin les sessions setmanals a partir del 9 de gener: Maria Sevilla, Raquel Santanera i Laia Carbonell. La troica ens va obsequiar amb un text sobre original i còpia, emmascarades després caretes amb la cara de Ferran, aplaudides per tota la sala i ovacionades a velocitat colibriesca per Pons Alorda, un “timbaler del Bruc” capaç de provocar ell sol l’estrèpit de mil tabalers.

Most de mots (LaBreu) és un llibre singular que conté desenes de parelles de anagrames molt bons i una cinquantena dels collages amb els quals Garcia il·lustra els cartells dels recitals. Després de l’excel·lent pròleg poètic de Pedrals ( “Són imatges o sintagmes?”), La primera paraula de Garcia Mallol és la clau de tot: atzar. En català, atzar és anagrama de Tzara i resulta el motor de les associacions d’objectes escultòrics i paraules anagramizadas. Alguns dels anagrames de Most de mots expliquen l’actualitat. El discurs reial del 3-O (SOBIRÀ-rabiós), la problemàtica del terrorisme més sagnant a Europa (ISLAMISTA-ASSIMILAT), el trumpismo (Capitolí-APOLÍTIC), la judicialització de la política (ANELLAR-LLARENA), el capitalisme exacerbat ( lucre-CRUEL), la incerta presidència de la Generalitat (DESPERTIN-PRESIDENT), la voluntat d’ampliar la base de l’independentisme (SOMIEJAR-Majories) o l’ascens de VOX (DRETANS-ARDENTS, RAMAT-ARMAT i GRATINEM-EMIGRANT). Regraciem a Ferran Garcia Mallol.

Màrius Serra, LaVanguardia (18.12.18)