ressenya a TRAST de Biel Mesquida al Diario de Levante (10.07.26)
Biel Mesquida i la desolació de la Terra
‘Trast’ és un crit implacable sobre la fi del món. Una apocalipsi líric que el poeta aboca sobre les pàgines en blanc, emprenyat per la desesperança, però amb la confiança en les paraules perquè són l’única possibilitat de salvació i renaixement
L’últim poemari de Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947), ‘Trast’ (Labreu edicions), és un crit implacable sobre la fi del món. Una apocalipsi líric que el poeta aboca sobre les pàgines en blanc, emprenyat per la desesperança, però amb la confiança en les paraules perquè són l’única possibilitat de salvació i renaixement. És el seu món seu i el de tots, el món al qual ens ha abocat la societat mercantil. L’interés econòmic ha devastat l’entorn natural i cultural i ha instal·lat el benefici com a única guia moral de la humanitat.
Un crit de coratge i indignació des de l’interior cap a l’exterior. Cal anar amb compte perquè l’energia de Mesquida és un torrent verbal d’aigües braves, davant del qual el lector sembla damunt d’una fràgil embarcació i roman sotmés a un estat de permanent desassossec. M’ha recordat una cançó de Nick Cave, ‘Dark with the day’, una bellíssima cançó de ressonàncies apocalíptiques.
Són les aigües del poeta, aigües térboles de denúncia i fàstic del seu entorn social i natural, Mallorca, i també del seu entorn íntim, sotmés a un imparable procés de desconstrucció de la pèrdua, la memòria i els records. Són versos profètics, frenètics, d’urgència, en estat d’ebullició constant: peixos inerts, hotel en ruïnes, construccions desaparegudes, mobles cremats, mines sota els peus, pols feta pols, bombes i morts, la respiració lenta del moribund…
No obstant aix, les paraules, els mots, són l’única eina possible de salvació. I mentre el poeta recorre els viaranys de la memòria, la personal i la social, apareix la guerra del 36. El testimoni qui sap si salvarà les vides d’aquelles milicianes, assassinades pels franquistes. El seu record atia el foc de la rebel·lia interior. Vivim un món injust, i les forces de la repressió i la
Hi ha un torrent de ràbia i indignació, dels assassins de les innocències, els explotadors de la bellesa del món, els endimoniats de la usura del món, els malanats, els necrocapitalistes, els patriarques i els papes que maten infants… El poeta, al capdavall, recorre el trajecte des de l’interior cap a l’exterior, i aleshores, les paraules són una ferotge sàtira social. Comptat i debatut, ‘Trast’ és un poemari no apte per als panxacontents sense capacitat de rebel·lia per a denunciar amargament la desolació de la Terra, en mans de la mercaderia.
Antonio Gómez, El Levante
