Símbol 47 d’Anna Gual a la tria de lectures de Vicenç Llorca, Serra d’Or (desembre 2015)

Anna Gual Símbol 47

LaBreu Edicions, Barcelona, 2015.

Sota la direcció d’Ester Andorrà, Ignasi Pàmies, Marc Romera i Clara Font, va avançant la col·lecció de poesia de LaBreu Edicions, que ja s’ha convertit en una plataforma excel·lent per a la poesia catalana en general i per a la jove poesia en particular. En aquest context, cal celebrar l’aparició del poemari Símbol 47. L’autora, Anna Gual, va néixer a Vilafranca del Penedès el 1986 i es va donar a co- nèixer precisament en aquest segell editorial el 2008 amb Implosions. Posteriorment, ha publicat Passa-m’hi els dits (2012) i L’ésser solar (2013), aquest darrer un excel·lent poemari que va merèixer el premi de Poesia mediterrània Pare Colom 2013. Anna Gual pertany, doncs, a la promoció de poetes nascuts a la dècada dels vuitanta, que ha donat continuïtat i nor- malitat a la tasca de les generacions anteriors i, a més, ha afegit un gran nombre de dones poetes.

A Símbol 47, Anna Gual confirma la bona trajectòria establerta pels llibres anteriors i dóna un nou impuls a la seva obra. En l’interessant epíleg que signa un altre poeta d’aquesta generació, Esteve Plantada, i que duu per títol «L’equilibri en lluita a la gruta ancestral», podem llegir: «El símbol 47 és Ag. És una constatació de certeses, totes elles deixades anar a l’aventura meravellosa de cercar un lector que se les apropiï, que vulgui jugar, que sigui còmplice. Perquè Ag vindria a ser Anna Gual. I la poesia d’aquesta poderosa Ag —d’Anna Gual, pel que fa al cas— és un devessall de pura complicitat.» I aquest joc que la poeta estableix amb el lector reconeix una dialèctica fonamental entre la dimensió sòlida dels elements i la dimensió intangible de la metàfora poètica. D’aquesta manera, el llibre comença, com si es tractés d’un pròleg, amb la definició de la plata: «Element químic de nombre atòmic 47 i símbol Ag […]. És molt dúctil i mal·leable.» Com dúctil és també la seva poesia, que oscil·la des de la matèria fins a l’aire amb un gran talent i acompanyada per unes belles il·lustracions d’Ana Cabello.

Poemes com «L’iris del Déu cec» o «La simetria» ja demostren una de les virtuts del bon poeta: la potència en la creació d’imatges. Així es des- cobreix la «llenya encesa / a l’interior de cada llamp» o una mirada a través «com si la fusta fos de vidre de sucre, / com si / la fusta fos un animal dissecat». La poeta se sent «… la millor mare del buit, / la germana més atenta de l’espera». I en aquesta duc- tilitat per la qual es passa d’«El mico d’ivori» a «Els suburbis de la paraula» es reconeix el mestratge d’un gran poeta contemporani com Màrius Sam- pere i una lectura atenta de la tradició simbolista fins als nostres dies, amb referents tan significatius com el de Saint-John Perse. Símbol 47 constitueix, doncs, una bona ocasió per a descobrir el talent d’Anna Gual.

Vicenç Llorca, Serra d’Or (desembre 2015)