Amb un humor d’allò més negre Dovlàtov ens narra un congrès sobre el futur de Rússia (amb un títol força més complex, eren finals dels 80) que entre participants i públics té representats tots els grups “russos” a l’exili, a una de les ciutats més “nord-americanes” de totes, Los Angeles. A més a més apareix a la porta de la seva habitació d’hotel el seu primer amor, i recupera amb flashbacks com va anar aquest primer amor amb una noia que tenia un nivell de vida molt més alt que ell (sí, hi havia diferents nivells de vida a l’URSS). La noia (Tàssia) arriba i res de bo li pot portar, que ell té dona i dos fills (però diu 3 per imposar més) allà a Nova York.
Entre els participants a la conferència hi ha antigues disputes, detencions en calabossos, disidències, persecucions, per això abans d’emborratxar-se (o després) és fàcil que s’arrenquin a bufetades, o que es posin a parlar en letó (els catòlics) o en yiddish (els jueus) o a fer acudits sobre Stalin. Tot això en uns anys en que laguerra freda encara estava ben viva i tota la “contra” de l’exili rus a Estats Units tenia finançament per part del govern.
Però més enllà de si el comunisme caurà o no caurà (tots ho dubten) hi ha persones que volen tenir una vida tranquil·la i honesta i sense presó, i a Estats Units poden dir que no hi ha llibertat i criticar el govern sense ser deportats a un camp de treball en qüestió d’hores. Mentre a Rússia, tot i la Perestroika el règim mostrava encara molta por al canvi a l’exterior després d’anys tancats en si mateixos. Per cert el protagonista Dalmàtov, preveu perfectament la globalització, diu que ni socialisme ni capitalisme ni rusos ni americans, tot el món serà un gran mercat. Ho va clavar, i força anys abans!
Un parell de cites que m’han semblant brillants:
Jo callava perquè vinc de família pobra. O sigui, que haig de mostrar despreocupació i contenció. I, abans d’actuar, haig d’esbrinar per quant em sortirà la cosa.
A casa vaig encendre el llum. La Tàssia va abaixar els braços. No es va treure el vestit. Va sortir-ne, se’n va alliberar. Com si de cop i volta es tragués de sobre una càrrega pesant.
La relació Dalmàtov-Tàssia és una d’aquelles relacions que s’ho va emportar tot, Dalmàtov estava absolutament subjugat era una relació absoluta, binaria, estremidora i profundament desigual. Amb el temps i l’exili ell s’ha centrat, ella no. Segueix sent algú amb una necessitat patològica de que algú li doni diners, això no ha canviat. Els llibres ambientats a l’URSS quasi sempre es centren en el pitjor: els gulags, Stalin, la repressió el secretisme… Llegir un llibre amb gent que festeja i que mal que bé fan la seva vida força tranquils a l’URSS és una alenada d’aire fresc. A més a més en aquells anys encara faltava perquè les autoritats soviètiques a Dovlàtov-Dalmàtov el “convidessin a marxar”.
Llibre molt recomanable, com tot el de Dovlàtov per altra banda.
