ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia Molina al podcast L’Illa de Maians (05.05.23)
ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia Molina al podcast L’Illa de Maians
https://open.spotify.com/episode/1lVQ6dxujrQeagh0sclYsa?si=XIA5b4_WQAGchm9wDB8r3w&nd=1
Bernat Dedéu: Aquesta setmana he llegit “Els irredempts” de Cristina Garcia Molina publicat a La Breu Edicions i que avui parlarem d’un dels textos sorpresa de l’any passat. Sí que anem una mica tard i que ens perdoni l’autora però ja sabeu que l’Illa de Maians tenim més parsimònia que molta altra gent, perquè tenim la delicadesa de llegir-los els llibres dels quals xerrem.
Singular en primer terme per l’estil d’explicar tres històries o lo pressió social la memòria dolorosa o el desig es mostren a través d’una prosa poètica d’aquella que els cursi s’anomenen minimalista i que a mi m’ha interessat bastant perquè barreja molt bé l’alçària abstracte amb l’art d’anar al gra. Cristina Garcia fa servir molt bé les imatges per buscar-lo un munt de sensacions ben particular tot i que algun lector trobarà a faltar més té que narrativa en un tríptic de poc més de 100 pàgines que podria haver donat lloc a moltes novel·les però, diria que aquesta renúncia a enrotllar-se és precisament el que fan aquests irredempts un llibre que va molt més enllà d’un exercici d’estil i camí i si més no m’ha regalat un autora que no coneixia.”
[…]
Marina Porras: “fins i tot les idees que m’està parlant el llibre, de coses molt grosses, però en realitat no sé si això explicaria (però és una cosa sempre passa en aquests llibres) millor baixant la història o sigui fer-la més concreta .Començar amb una precisió quirúrgica molt alta que hi ha molta feina.”
Jaume C. Pons: “Aquell que esperi una exuberància russa de prosa no és un volum recomanable. De cada història podria sortir una novel·la de tipus realista.
[…]
Bernat: “hi ha un moment d’aquest relat que els professors els integrants de la màquina de cafè o el microones o la fotocopiadora, ara no recordo quin és, i explica molt bé digué molt bé el trauma de que fins i tot els hi treguin això els mestres com em diguessin com l’enèsima prova de que ja no tenen res i una escena que podria ser firmada per l’Spielberg sentimentalisme de llàgrimes.”
Marina: “al principi et penses que podria ser una cosa del tipus El senyor de les mosques d’en Golding estació conflicte de tribu, però ho abandona. I també hi ha un moment en que hi ha una referència em Pasolini i també podria ser una novel·la dels desplaçats.”
