“A l’Empordà es collona” sobre LA CARPETA ÉS BLAVA d’Adrià Pujol a la Revista de Girona
A l’Empordà es collona
De la Guia sentimental de l’Empordanet (Pòrtic, 2016), la guia personalíssima de l’escriptor i antropòleg Adrià Pujol Cruells (Begur, 1974), en vam parlar al número 302 de la revista de girona i ja assenyalàvem que es presentava el collonar com una especialitat local poc coneguda. Amb la publicació de La carpeta és blava (LaBreu Edicions), amb pròleg de Miquel Martín, l’autor confirma, d’una banda, l’excel·lència de la seva prosa i, de l’altra, la voluntat d’explorar els límits de l’artefacte narratiu.
Aquesta vegada s’endinsa en la reflexió sobre què és l’humorisme i en la variant empordanesa, el collonar o l’acollonar. Es tracta d’un verb que no es troba localitzat en cap diccionari, però els diccionaris sí que recullen colló o collonada, aquesta última forma definida com a ‘feta o dita extravagant, enutjosa o poc important’. Acompanyarem l’autor en una nit en blanc amb en Iakim, arquitecte barceloní instal·lat fa pocs mesos a l’Empordà i que parla un català «bastard». I és que en aquest assaig de ficció hi apareixen «Tarruella», «caparrassa», «xarbotar», «baba» o les «tomates».
Amb sonsos freds, cremat i carquinyolis amb vi sobre bales de palla amenaçades per senglars, l’autor intentarà respondre què és collonar a algú que no ha nascut, com ell, al «triangle de les Bermudes»: entre Begur, Palafrugell i Regencós. L’amfitrió ha recollit en una carpeta blava les seves anotacions sobre el tema.
L’autor begurenc fa diverses aproximacions al collonar de la seva terra a través de la història, d’antropòlegs i filòsofs com Aristòtil o Kant, però també s’acosta a Pla i Ruyra i als tertulians d’un bar anomenat Senat per concloure que cap escriptor del país no ha fet servir aquesta paraula, excepte Ventura Ametller en una novel·la. En una de les aproximacions que fa, apunta que potser es tracta d’una forma «d’ironia local freàtica. És un tret empordanès. Ens ajuda a no matar-nos». Però també ’atreveix a qüestionar l’humor ètnic o a qualificar Ferran Adrià com «un gran humorista» per fer creure que ha descobert alguna cosa.
Tot això, escrit en una prosa fluida, esquitxada d’humor que gira cap a la ironia i que desemboca en un amor cap a les seves arrels: «vaig aprendrem a collonar com qui aprèn a caminar, però com que visc a Barcelona, ara parlo amb més tacte, soc més pietós i m’encaparro menys».
La carpeta és blava (o grisa, segons en Iakim) és un Pujol Cruells en estat de gràcia, que deixa anar els seus entusiasmes i també els seus recels, que es deixa endur en les escenes pseudosocràtiques
per embolicar el lector. Un lector que és conscient que, en realitat, ha estat un simple convidat. Perquè, finalment, qui collona? I a qui?
Ester Seguí, Revista de Girona (maig 2018)
