CONVIVÈNCIA D’AIGÜES de Zoraida Burgos a Serra d’Or

Zoraida Burgos Convivència d’aigües
LaBreu, Barcelona, 2017.

Amb pròleg d’Andreu Subirats, que n’ha fet l’edició juntament amb Toni Cardona, aquest és un llibre necessari i un dels grans llibres de poemes publicats el 2017. La poesia de Zoraida Burgos (Tortosa, 1933) era gairebé impossible de trobar.
Descatalogada i perjudicada per una certa mala sort editorial, amagada
rere els representants masculins de la poesia de postguerra a Tortosa
(Jesús Massip, Manuel Pérez Bonfill i Gerard Vergés), lluny dels cenacles literaris, l’obra de Burgos no havia circulat pels canals que mereixia. Ara aquest volum de l’obra completa dona l’oportunitat de conèixer una veu singular, que ressona carregada d’autenticitat, amb influències d’allò més diverses (un Espriu o un Foix es barregen amb Malcolm X, Louis Althusser o David Diop): és el testimoni del gruix d’un esperit creatiu lliure.

Tot i que tenia el castellà com a llengua domèstica (el pare va venir d’Extremadura), Burgos va adoptar el català com a llengua literària i al llarg de la seva vida va fer feina de bibliotecària. A més, el volum, amb epíleg d’Albert Roig, permet veure’n l’evolució, les marrades i els salts, les obsessions i les alliberacions. La fixació pels estralls del temps i per una poètica al voltant de «l’exili sense veus» d’un jo que es replega, es regira i rebusca constantment enfilen una part important d’aquesta obra.

Amb llibres més o menys arrodonits, segons els casos (Blaus i Absolc el temps figuren entre els destacats), es pot apreciar el camí que l’autora traça des de la poesia social i política de principis dels setanta (i que ara ens arriba tan terriblement actual) fins al lirisme cru i críptic; des de l’escepticisme descarnat pel temps perdut i pel temps furtat per la dictadura franquista fins a la interrogació sobre l’escriptura i les possibilitats de la paraula; des del caràcter oníric i un erotisme molt especial (els poemes del desig s’eleven amb una vibració ben distinta) fins a la unió amb el paisatge concret i canviant del mar, el riu i el terròs sec de l’Ebre. I al costat de l’Ebre apareix Los Angeles. I al costat de versos llargs, quasi discursius i de combat directe, apareixen tanques, versos en anglès o poemes que semblen cançons. Aquesta és Zoraida Burgos. Un conjunt d’aigües que en cap cas no són calmoses.

Anna Ballbona , Serra d’Or (juny 2018)