David Ymbernon (Igualada, 1972) dedica a les coses el seu primer llibre de poemes, Carbassa emergent (llum de bengala), acabat de publicar per LaBreu Edicions. La portada del poemari, com no podia ser d’una altra manera en un llibre d’Ymbernon, és de color taronja. Les coses d’aquest color (com les taronges i les bombones de butà) poblen l’univers d’aquest artista multidisciplinari, parateatral, transversal –digueu-li com vulgueu– que es nega a perdre la innocència i sensibilitat de la infància. No estem dient que Ymbernon sigui un home que no ha volgut créixer. Res d’això. Però segur que deu tenir algun mecanisme per connectar directament amb aquell estat de sorpresa contínua en els nens petits. “Sóc una sorpresa!/vaig dir/i aquí estic/encara per desembolicar”, assegura en un dels seus poemes del seu llibre.
En aquest territori totalment adobat per a la poesia és per on es mou l’obra de David Ymbernon, tant quan escriu, pinta o fa espectacles. O fins i tot quan està a casa, decorada com una obra seva. L’esperit i els records de la infància, sobretot els relacionats amb les seves estades a la Llacuna (l’Anoia), són presents en tot el que fa. Mireu sinó la seva exposició a la galeria El Quadern Robat (Còrsega, 267, principal 2b), que resumeix en una dotzena de peces tot el seu món. Un exemple és la gran tela El tractor carbassa, que Ymbernon va iniciar durant la performance que va realitzar a la galeria Joan Prats-Artgràfic amb motiu de l’exposició Grills i òpera de Latung La La el 2012. Després l’ha finalitzat al seu estudi i l’ha acabat entrant per la finestra d’El Quadern Robat. L’obra és un paisatge (carbassa), que podria ser un camp llaurat, amb un tractor (carbassa) que és una referència directa als tractors que veia al camp quan era petit. I és que tot el que va apareixent en l’obra de Ymbernon acaba tenint una referència concreta en alguna part del seu subconscient, però sorgeix de manera espontània. “Una de les meves obsessions són les ampolles de sifó i no sabia ben bé per què. Fins que un dia vaig descobrir una foto antiga del meu pare, assegut a la taula amb un sifó al costat”, explica.
La pregunta més habitual que ens podem fer davant l’obra d’Ymbernon és per què el taronja: “Quan vaig començar a pintar, un dia em va sortir una taronja, que a partir d’aleshores es va anar convertint en una icona. I de la taronja, vaig passar al color taronja. És un color enèrgic però també remet a l’art pop, per exemple.” Taronja, sempre contrastat amb blanc o negre.
L’artista mostrarà una part de tot aquest cosmos en moviment els dies 21, 22 i 23 desembre, quan portarà el seu espectacle Pla fix, Latung La La, a la sala Hiroshima de Barcelona.
