EL DOBLEC de Raymond Roussel a AraLlegim (07.12.24)

La traducció al català viu una etapa d’esplendor des de fa uns quants anys, tant en gèneres com la narrativa i la poesia com, més recentment, l’assaig. Versionar clàssics, antics i contemporanis, canònics però en alguns casos poc coneguts fins ara, passa per una etapa prolífica i amb resultats d’una qualitat remarcable. En seleccionem deu dels més destacats que han arribat a llibreries durant aquesta tardor.

‘El doblec’, de Raymond Roussel
Trad. d’Adrià Pujol Cruells / LaBreu Edicions

Novel·la en vers construïda amb més de 5.000 alexandrins apariats, El doblec va ser la primera fita literària de Raymond Roussel (1877-1933) i, alhora, el seu primer fracàs. “Vaig tenir la impressió d’haver estat precipitat des d’un cim gloriós fins a terra”, admetia anys després de publicar el llibre: la poca repercussió de l’obra a França va sumir l’autor en la depressió i el va convidar a consumir antidepressius fins al final de la seva vida, durant la qual va escriure artefactes tan singulars com Locus solus (1914; en català a Lleonard Muntaner, traduïda per Joaquim Sala-Sanahuja el 2013) i Noves impressions d’Àfrica (1932; en català a LaBreu, traduïda per Jordi Vintró el 2014).

Gairebé una dècada més tard d’enfrontar-se al repte de traduir L’eclipsi –novel·la de Georges Perec sense ni una sola lletra a– Adrià Pujol Cruells s’atreveix ara amb un llibre juganer, exigent, festiu i únic: “Balcó / sí, balcó no, la turba és un turbó; / vagarejant, Gaspart passa per sota / i els disfressats li buiden una bota / de confeti al cap, que repica sord / al seu barret frigi i el deixa llord”. El resultat és tan enlluernador i críptic com l’original de Roussel.