No sabia massa bé què esperar d’un llibre que es defineix com un “western gòtic” així que no esperava res en concret. Però el nom de Brautigan em sonava (i bé, tot i que un altre llibre seu no em va agradar) i LaBreucomença a tenir un criteri força lúcid. El llibre és un western, efectivament, passa a l’oest i tenim dos assassins a sou contractats per una prostituta india anomenada Noia Màgica que els encarrega una feina i per això els ha de dur a la casa Hawkline, més enllà dels Turons Morts en un racó perdut d’Oregon. Aquella casa està edificada sobre coves de glaç, hi viu la senyoreta Hawkline, i el majordom, i un monstre i la seva ombra. El llibre és estrany, molt, però estrany bé. Recordo que fa temps em vaig llegir In Watermelon Sugar del mateix autor i em va semblar estrany malament tipus palla mental que ni l’autor ha entès. Possiblement el meu anglès no sigui prou bo, llegir el llibre en català ja té el seu què, em sembla que amb aquest autor m’hauré de passar a les traduccions. Si la resta de llibres de Brautigan tenen el nivell d’aquest recomano a la gent de LaBreu que els vagi publicant, m’ha agradat molt.
