ELS SOMNIS I ELS ATZARS de Marguerite Yourcenar a Núvol (15.11.24)
La vida onírica de Marguerite Yourcenar
LaBreu Edicions publica un dels llibres més singulars de Marguerite Yourcenar, ‘Els somnis i els atzars’, amb traducció de Montserrat Gallart.
En l’esplèndida traducció de Montserrat Gallart, LaBreu Edicions acaba de publicar un dels llibres més singulars dins la bibliografia de Marguerite Yourcenar (1903-1987): Els somnis i els atzars, publicat l’any 1938.
Marguerite Yourcenar, nom de ploma de Marguerite de Crayencour, no va abandonar mai aquest àmbit creatiu de la seva escriptura, així com la reflexió sobre aquest aspecte que entra de ple en la vida metafísica, i va continuar escrivint els textos que amplien el que la mateixa autora va anomenar «memòries de la vida somiada». L’expressió està ben trobada, ja que la vida onírica, si bé es dona en les hores nocturnes, transcorre en paral·lel a la vida de la vetlla. És des d’aquesta òptica que podem parlar d’una vida «altra» que dibuixa una cartografia personal, un mapa de la vida de l’ànima individual, com ja va veure, inspirat, el poeta J.V. Foix quan va escriure: «És quan dormo que hi veig clar».
A Els somnis i els atzars, la gran escriptora que de nena prodigi va esdevenir la primera dona elegida membre de l’Acadèmia francesa, amb el seu esperit viatger que mai no va témer travessar fronteres, ni físiques ni metafísiques, explora la naturalesa de la vida onírica que tantes pàgines va fer escriure al pare de la psicoanàlisi, Sigmund Freud, al seu assaig La interpretació dels somnis (1899), i que sens dubte Yourcenar va llegir, així com també va inspirar als surrealistes, amb André Breton al capdavant, quan va escriure la seva ficció surrealista Nadja (1928).
Marguerite Yourcenar sempre va ser conscient del seu ésser intern: aquell ésser que des del finit tendeix a l’infinit, tant en la vetlla com en els somnis.
Segons Marguerite Yourcenar escriu en les seves notes, la visió de la psicoanàlisi respecte dels somnis és reduccionista i els surrealistes es van ocupar molt dels somnis pel seu gran atractiu estètic, però de manera poc útil. Poc útil per a la vida espiritual, cal entendre, poc útil per la vida de l’ànima. Perquè, qui somia? No somia només el jo de cada dia en aquells somnis corrents que troben un significat en els diccionaris de somnis, sinó que també somia l’ésser únic, interior: el nostre ésser profund de natura espiritual que en la lectura d’aquest conjunt de vint-i-dos somnis de Marguerite Yourcenar es posa de manifest a través de reveladores imatges arquetípiques.
Marguerite Yourcenar sempre va ser conscient del seu ésser intern: aquell ésser que des del finit tendeix a l’infinit, tant en la vetlla com en els somnis. És per aquesta raó que la seva vida va ser tan intensa i la seva escriptura tan profunda, més enllà del seu indubtable talent artístic superior i la possessió d’una àmplia cultura de signe humanístic.
Els somnis relatats per Marguerite Yourcenar tenen tant d’interès com els seus relats literaris, perquè de fet ho són. No importa l’arrel ni la procedència, tant si són fruit de la vigília com si ho són dels somnis. Resulta molt impressionant, per exemple, l’imaginari íntim que es desvela en el relat del somni de la catedral plena de ciris de totes les mides. És en aquest ambient de clarobscurs on la somiadora es troba amb dues figures que ella mateixa, dins el somni, anomena ‘mares’. Sabent com sabem que la mare de Marguerite Yourcenar va morir deu dies després del seu naixement, la figura de la mare per força ha de ser simbòlica, ja que no la va conèixer. El de la mare és l’arquetip més important del món simbòlic dels éssers humans no només per a la psique de cadascú, sinó per al relat de tota la història de la humanitat i de la creació sencera. Tot en la realitat manifestada, sigui física o metafísica, procedeix d’una matriu, d’una mare.
Interessant també per la seva dimensió metafísica, espiritual, és el somni on la dorment arriba a saber, en el somni, quin és el veritable nom de l’ésser estimat. És al seu ésser intern a qui, a través del somni, se li revela el nom vertader de qui estima, el nom amb el qual es diu que se’ns reconeixerà al cel o en aquella altra dimensió de la qual potser, potser, només en besllumem l’existència en somnis…
Vet aquí la rellevància dels somnis que Marguerite Yourcenar va voler explorar i reconstruir fent-los tan bells a través de l’escriptura com en el seu dia també va fer el poeta Juan Eduardo Cirlot al seu llibre 88 sueños (1988). En les seves reflexions, Cirlot va escriure, i tradueixo: «Sovint, els meus somnis, poemes i inclús algun acte de la meva existència tenen un caràcter “altre” que m’obliga a buscar-hi un sentit».
Potser Marguerite Yourcenar va fer un semblant camí de recerca tant de dia com de nit, tant en el somni com en la vigília: buscar un sentit a aquesta vida «altra» dins de la mateixa vida, i que troba un argument en una màxima poètica de Lord Byron: «Els somnis, en desplegar-se, manifesten goig, llàgrimes, tortures i el toc de la felicitat; els somnis pesen sobre els nostres pensaments de la vigília i semblen heralds de l’Eternitat». En un dels conceptes de la filosofia índia del Samskara s’explica l’eternitat en el permanent de l’existència que, està clar, es manifesta en la multiplicitat de les formes. És darrere d’aquestes formes que cal reconèixer el permanent o l’etern. No oblidem que Yourcenar va sentir sempre la temptació d’Orient com ho mostra al seu llibre Narracions orientals (1938), que l’any 2018 vam poder llegir en la traducció de Montserrat Gallart.
Com en els altres llibres de Yourcenar traduïts per Montserrat Gallart, a Els somnis i els atzars (les circumstàncies del destí personal) trobem l’escriptura de Marguerite Yourcenar en la seva més nítida, pura i esplèndida veu que, si l’haguéssim d’emparentar amb alguna altra obra de l’autora, potser seria Focs (1938) per la lluminositat, bellesa i meravella de les seves imatges i pel poderós ritme de la seva lírica.
Teresa Costa-Gramunt, Núvol (15.11.24)
https://www.nuvol.com/llibres/la-vida-onirica-de-marguerite-yourcenar-405162