entrevista a Susanna Rafart CONTRACANT al Més324 (30.09.24)

de l’entrevista a Susanna Rafart CONTRACANT al Més 324

“la poesia en temps convulsos ens ajuda a eixamplar la nostra visió, a treure angoixa, a comprendre millor les coses i en definitiva el que deia Rilke, que la terra és com un nen que aprèn poemes…

a CONTRACANT diria que hi trobarà dos llibres a la recerca de la veu, “La dona i l’arquitecte” i “Orfeu a Lesbos” és una poesia de denúncia des d’una distància perquè aquesta denúncia es fa des de la superestructura dels mites i dels conceptes. Clarament ve a denunciar el silenci de les dones en aquestes terres en conflicte, hi ha molts elements d’un present molt concret que ens parlen d’aquestes dones que o viuen a Moria o d’aquestes dones que fugen amb els seu fills al mar amb pateres, i de tot un món diguem-ne que necessita una justícia”

“l’espai que ocupa una dona mai no és lliure… no ho és perquè estem parlant d’un món on la dona té molts condicionants, sobretot en aquests països en conflicte, i per tant el seu espai protegit és molt petit perquè ha de fer front a moltes coses, no és mai lliure perquè té sempre una responsabilitat al darrere ( també amb els fills com es veu en el primer llibre) i en el segon també aquests nadons que ha de portar al món diguem-ne civilitzat on podran guarir-se i ser feliços.”

“la veu femenina és una veu que recórre els tres llibres que formen part d’aquest cicle, el primer va aparèixer el 2019 a la mateixa editorial Beatriu o la frontera, i allà parlava de les fronteres de les guerres del segle xx, en aquest entorn Beatriu que venia del purgatori anava a buscar aquest nou Dant, és a dir l’home del segle xx, per mirar de salvar-lo, i el travesaven tots els conflictes i guerres, a vegades un paisatge motl quotidià, molt barceloní, molt del Cap de Creus, però finalment se n’adonava que aquest excés de llum que és el paradís, no el podria suportar l’home, venint d’on ve.”

“en el segon llibre “La dona i l’arquitecte” la figura és la mare però també és el mite de Gea, la mare terra, que espera el fill i la promesa del fill que ha dit que li construirà una casa, és un fill del nostre segle que representa la construcció enfront d’un món més maternal i més orgànic, i li promet una casa, però aquest fill ha viatjat i aquesta casa  ha de ser segons els principis de Le Corbusier… i tot això confronta amb una mare atemporal que té records de la guerra civil i del moment present, que acaba de sortir de la pandèmia, dels helicòpters de les manifestacions que hem viscut tots, i tot això no hi ha manera de posar-ho en una estructura.Llavors és la mare que està sempre esperant al llindar que torni aquest fill viatger – tots els fills marxen, i tots esperem que tornin- té un sentit simbòlic, la dona que preserva el record el món ferri del que és el passat el seu marc és el llindar però diria del llindar no hi ha res més. El tema de l’espera i l’esperança, i això es neuleix perquè la realitat és la que és i més en uns moments com els nostres de tanta transició, de tant conflicte, d’aquest canvi en vida de cultura també que ja no és el paper, ja no és la lletra, ja no és la tinta, són moltes altres coses i les paraules van quedant enrera. I la mare és també aquest pou de lletres”

“a “Orfeu a Lesbos” passem a un cant coral, inspiració col·lectiva perquè el crit ha de ser més gran, tal i com estan les coses avui dia la veu de la dona ha de créixer , s’ha d’enlairar. Totes les dones del nostre temps que reclamen la veu per alliberar-les dels silencis, sabent que hi ha països que prohibeixen la veu de la dona en públic, per tant és tot aquest recorregut que s’inspira també en un text antic, a la tragèdia grega, aquests proemes en prosa tenen molta acotació escènica, són poemes poetic-dramàtics, un text d’Èsquil que es titula Les suplicants, que és un cor també de dones, que fugen d’Egipte perquè són obligades a casar-se per la força i demanen al Rei d’Argos que les alliberi d’aquest constrenyiment.”

Susanna Rafart

podeu veure-la clicant aquest enllaç: https://www.3cat.cat/3cat/susanna-rafart-la-poesia-en-temps-convulsos-ens-ajuda-a-treure-angoixa/video/6302608/