entrevista al poeta i traductor Arnau Pons a Mentrimentres (novembre 25)
“fa moltíssims anys que treballo l’obra de Paul Celan, tinc pràcticament traduïts tots els llibres traduïts de Celan, els poemes de Celan et fan tenir una feina de rellotger… amb LA ROSA DE NINGÚ he volgut llegir la biografia més important que hi havia, perquè és un poeta que dóna molt per interpretar, els clàssic són aquells que no s’exhaureixen encara que facis una feina cap el sentit, Celan se l’ha treballat molt des de la signifació, des de la filosofia, hi hagut molts filòsofs que l’han trobat suggerent, que l’han trobat pertinent, per anar introduint els temes, les preguntes que a través de la seva obra plantegen i és un poeta, una mica, de filòsofs… esdevé poeta de culte, de vegades se’n diuen coses pertinents a vegades coses que no van enlloc, i jo faig una feina més aviat la del sentit, que és, com feia Joan Ferraté amb Eliott, amb La terra gastada, que és entendre “allò”, per poder-ho traduir… Celan se m’ha fet accessible, diàfan. La poesia té una dimensió, que és a la que ens convida Celan, que és la de la meditació, i a través de la meditació i aquesta concentració que fas al voltant del que convoca un poema, pots arribar a uns llocs que avui en dia són poc freqüentats perquè el que suposo que més pesa és l’aspecte espectacle de la poesia ( que l’ha de tenir) … en el cas de Celan ens trobem amb un poeta on tot és posat de qüestió una vegada més, ens porta cap a uns camins de radicalitat perquè és ambigua, amb ell, i amb els textos que jo faig que l’acompanyen intento convidar la gent a fer unes meditacions que poden atènyer fins i tot la cosa més política del moment de Celan i el nostre” Arnau Pons
