A finals de la dècada dels 80, el nostre protagonista es un exiliat rus a Nova York, treballa a una emisora de ràdio “La tercera ona” i ha de viatjar a Califòrnia on es celebra un congrés sobre “El futur de Rússia”.
En aquest congrés conflueixen tots els tipus possibles d’exiliats, el ventall ideològic es molt ampli, hi son tots.
A la pàg. 11 ja ens diu:
“Doncs llavors és que la crisi és un fenomen estable. El declivi sempre és més estable que el progresé”.
Dovlatov ens va deixar amb menys de 50 anys, a Amèrica va rebre reconeixement per la seva obra, han passat els anys i el present que viu Rússia sembla que te molt a veure amb el que ell intueix i observa, analitza amb gran precisió i no està exent d’humor i sentit pràctic.
Coneixem una dona divertida, també inquietant, profundament frivola, un antic amor del nostre periodista, en fi… Dovlatov ens dona a conèixer a tots els personatges per ajudarnos a entendre una mica el món i per confirmar el seu escepticisme, el pas del temps el situa com a un home de clarividència excepcional.
“En aquells anys encara no sabia que els diners són una càrrega. Que l’elegància es una forma de bellesa de carrer per a les masses. Que la ironia constant és l’arma preferida dels indefensos i, sobretot, l’unica que tenen.” Pàg. 92
