FILLS DE L’ALBATROS d’Anaïs Nin a Vilaweb (10.06.23)
Ja és a les llibreries Fills de l’albatros, d’Anaïs Nin, obra traduïda per Ferran Ràfols Gesa i editada per LaBreu Edicions. Enguany, el segell també ha publicat Escala cap al foc, de Nin. Aquestes dues obres completen la pentalogia “Les ciutats d’interior” i s’afegeixen a Una espia a la casa de l’amor (2011), La seducció del Minotaure (2016) i Les quatre cambres del cor (2021).
Fills de l’albatros es compon de dos relats sobre la dificultat de trobar la llibertat individual, la incomunicació i el pes del passat i de les decisions. És un llibre pioner en el tractament de la mirada femenina. Aborda les relacions personals retratant l’experiència de la complicitat i la passió d’un punt de vista càlid i íntim. “L’habitació cega” narra l’evolució sexual de la Djuna, una jove ballarina formada a París, que fuig d’uns records d’infantesa terribles i cerca un amor lliure en nois joves i sensualment ambivalents. Unint-se a l’acolorida vida de cafè de Montmartre, fa amics i coneix amants entre els artistes. Presenta els personatges d’en Michael (el mestre de dansa de la Djuna), en Paul (un noi joveníssim, ambigu i rebel) i en Donald (l’amant del Michael). Els seus únics amics són còmplices bohemis fora de la burgesia, homes que tendeixen a atreure-la per les seves qualitats menys madures. Així, quan coneix en Paul, un adolescent marcat per una educació estricta i autoritària a qui ella mostra el camí de la llibertat, hi creu trobar una ànima bessona.
A “El cafè”, el segon relat que conforma Fills de l’albatros, ens endinsem en les vides de la Djuna, la Lillian i la Sabina, dones que representen la serenitat, la dona terrenal i la fatal, respectivament. Aquestes amigues ronden l’amant comú, en Jay, i evoquen, amb exuberància, com evoluciona la seva identitat a mesura que passa el temps en les relacions. El relat acaba amb una escena en un cafè de festa final on es troben tots els personatges i celebren la vida entre la frivolitat i la reflexió vital emmirallant-se els uns en els altres.
És un llibre pioner que aborda amb eloqüència l’androgínia i l’homosexualitat d’una perspectiva que poques obres literàries es van atrevir a fer a l’Amèrica dels anys quaranta.
Llegiu l’inci de “L’habitació cega”, primera part de Fills de l’albatros, d’Anaïs Nin (LaBreu edicions).
Anaïs Nin, nascuda a Neuilly-sur-Seine el 1903, filla del compositor Joaquim Nin, de ben petita engegà una itinerància vital que la va dur de Barcelona a Cuba, Nova York, París i Mèxic –procés que li causà un desarrelament geogràfic i lingüístic. A vint anys, tornà a París, on va fer amistat amb els escriptors Antonin Artaud i Henry Miller. A més d’Otto Rank, amb qui va aprofundir en la psicoanàlisi. Quinze anys després, a causa de la guerra, es veu obligada a tornar als Estats Units, on escriu la majoria de les seves obres de ficció entre el 1940 i el 1960. El 1940 començà a escriure literatura eròtica per encàrrec d’un client anònim i aquestes peces van ser recollides a Delta of Venus i Little Birds. L’ampli reconeixement li arribà amb la publicació dels seus dietaris a la dècada dels seixanta, que li donaren fama mundial i la convertiren en una autora reivindicada pel moviment feminista. Es morí el 1977 a Los Angeles.
