FOSCA NEGRA de Joan Tomàs Martínez Grimalt

Títol_Fosca negra
Autor_Joan Tomàs Martínez Grimalt
Col·lecció_ Alabatre, 128
Pàgs_70
Preu_ 14€
ISBN_ 978-84-126659-6-3

Premi Jocs Florals de Barcelona 2023

2ª edició

«“I fer una passa o no fer-la, / igualment, / vol dir precipitar-se” es llegeix a Fosca negra, un llibre que és un paisatge dur, angost, cremat. No sé si l’Apocalipsi ja s’ha esdevingut o si està a punt de llançar-se sobre el món i sobre les paraules que l’anomenen, però els poemes de Fosca negra es vinclen abans de resistir-se a la intempèrie, els poemes ploren abans d’agafar-se amb ungles a la vida. “Jamai hi haurà llavor”, diu un altre vers, que dibuixa un món que sona desesperat, sense rendir-se a la desesperació, perquè hi són els mots, perquè les àncores són les paraules per dir, per situar, per veure-hi enmig de la foscor. El poemari sencer és un viatge i és un viatge visionari, més enllà de l’esperança i més enllà del desesper.» Lucia Pietrelli

A Fosca Negra, Joan Tomàs Martínez Grimalt vaticina una foscor on enfangar-se en la febre de temences atàviques. S’enfronta a la temptació d’una mirada encarada a presagis funestos. La riba del futur encara és molt enfora. Sols en guaiten, part damunt l’horitzó, els cims més alts i esponerosos. Tot allò que abasta la vista és un territori vast i inconegut. La temptació de la mirada (que escodrinya, que jutja) recull presagis funestos. Només en el silenci absolut ressona la vibració del temps.

Poesia turbulenta que augura una apocalipsi fulgurant, tràgic i bell. En un cant, que podria ser el d’una sibil·la del segle xxi, Joan Tomàs vaticina, descriu, recrea la vinguda d’una foscor, metafòrica i real. Versos enfangats en un presagi, febre d’un horror bellament escrit, que lliga amb una tradició antiga per anar a parar a les grans veritats de la deriva terrenal que s’apropa. Una veu poètica forta, valenta, i evocadora de la part inconeguda de l’existència.

Grills

Abans dels primers mots

Abans dels primers mots on era la paraula?
No romania enclosa
a les rels ufanoses

de les antigues molses
ni al miceli isard
dels fongs més primitius. Raïa al regne atàvic

on res tenia forma,
ni nom, ni adjectiu. Mes l’art inconegut dels ressorts de la glotis en va fer consciència.

I tot el que abans era sols fou anomenat.

Joan Tomàs Martínez Grimalt (Palma, 1984). Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Història Comparada i doctor en Arts Escèniques. Com a investigador s’ha dedicat a la recerca sobre el moviment obrer, així com també a la història social del teatre. És membre de la companyia Corcada Teatre amb la qual ha estrenat diversos espectacles com a dramaturg, entre d’altres De com la inèrcia condiciona la mecànica, conjuntament amb Joan Fullana, Cabaret intimíssim, conjuntament amb Joan Fullana i Xavier Martínez o Guia de supervivència per al desgel. Al marge de l’esmentada companyia, també ha estrenat altres obres com Cendres. Cartografia de l’exili o Comviure, conjuntament amb Joan Fullana i Diego Ingold. Com a guionista ha treballat a la 3a temporada de la sèrie Mai neva a Ciutat i a la minisèrie Llim. Com a poeta ha publicat Els Jorns, Poètica dels plaers, Obagues i solanes i Epigramari i ha participat en les antologies col·lectives Pedra Foguera, Joves narradors de Mallorca i Ningú no ens representa. Poetes emprenyats.