Títol_ Homes
Autor_ Paul Verlaine
Traductor_ Jordi Llovet
Col·lecció_ Alabatre 33
Pàgines_ 88
Preu_ 16 €
ISBN_ 979-13-991409-2-7
«Fa poc vaig enllestir la traducció dels poemes bruts de Verlaine dedicats a l’amor “dòric” (Hombres, joc de paraules de l’autor entre ombres i homes), que no sé qui voldrà editar, de tan grollers com són: “Obscur i rebregat com un clavell violeta / respira entre la molsa, ocult molt humilment…”»
Jordi Llovet, Adéu a la Universitat
«[…] el lector comprovarà, que Hombres cau de ple en un llenguatge obscè i sense cap submissió ni a les mostres més subtils d’aquest gènere ni a res semblant al que en diem decòrum. Per entendre’ns, si Oscar Wilde, cap als mateixos anys, mirava de subsumir la seva homosexualitat, o, senzillament, la seva tirada a una sexualitat desenfrenada, dins uns paràmetres relativament “artístics” —com és el cas de Salomé, que narra els amors carregats de crim i de lubricitat de la noia jueva amb Joan Baptista—, Verlaine va tirar pel dret, en aquests poemes, emprant paraules, descrivint situacions i positures, i dibuixant metàfores que entren de ple en el qual solem anomenar barroeria.»
Jordi Llovet, pròleg a Homes, de Verlaine
Imatge: Otto Wegener, Paul Verlaine portant une écharpe Charvet, Paris, 1893.
Fotografia sobre placa de vidre. Col·lecció Benjamin R. Tucker.
Paul Verlaine (Metz, 1844 – París, 1896), va tenir una vida plena d’excessos governada pels sentits, l’ímpetu de la carn enfurida per la sensualitat i l’afany d’emocions genuïnes, l’alternança del cinisme i de la sinceritat, i la inspiració dual, lírica i eròtica, que acabaria donant forma a les particularitats rítmiques i musicals de la seva veu literària. Ben aviat va entrar en contacte amb la societat poètica hereva de Baudelaire i Leconte de Lisle i va publicar els seus Poemes saturnians (1866), afirmant que l’art «est une dissonance, et que le beau c’est l’harmonie», i perfilant-se cap a aquesta sensualitat desenfrenada i enervada fins a una lubricitat que tant apunta a Venus com a Ganimedes. A partir de 1870 coneix Artur Rimbaud, amb qui estableix una relació destructiva i creativa que marcarà la resta de la seva vida. A partir d’aquí s’inicia en la poètica on la paraula és conduïda als seus límits, convertint-se en música, i impulsa un nou corrent estètic que esclataria en autors com el mateix Rimbaud, Corbière i, sobretot, Mallarmé, esdevenint el cap de l’escola simbolista, sense abandonar mai el seu paper d’enfant terrible, «que tout désolait, et seduisait, ou enchantait», fruit del qual són aquests Homes que en el seu moment van circular manuscrits i es van publicar anònimament després de la seva mort.
PREMSA
Timeout
5 raons per llegir Homes, de Paul Verlaine (trad. Jordi Llovet), per Ricard Ruiz (Time Out)
1. L’ombra dòrica
Mentre Wilde sublimava la seva homosexualitat, Paul Verlaine no només estimava Rimbaud: el 1891 escrivia els poemes d’Hombres (joc entre hommes i ombres), tan grollers, explícits i penetrants en parlar del sexe dòric que es van fer llegenda. Per fi agafen trempera en català!
2. El to: groller i sublim, absolutament de cul/te (sic)
Mítics i escandalosos, els catorze poemes d’Homes, acompanyats pel Sonet del forat del cul escrit a mitges amb Rimbaud, són obscents i barroers però formen part de la millor literatura eròtica. Pouen en Baudelaire i transgredeixen tant que pereixen passar, com no podia ser d’altra manera, als annals… de la història.
3. El vers: “obscur i rebregat com un clavell violeta…”
Dels més purs amb Ganimedes a Sobre una estàtua als que comencen “Fins i tot quan ja no puja/el teu sabre m’és delícia” (per no citar-ne els pornogràfics), els versos d’aquest Verlaine seran per a alguns or i per a d’altres escatologia d’urinari. Mereix respecte, amb tot, que des de fa 120 anys excitin tant cos i ment.
4. El safareig: de Proust a Rimbaud, blasfèmia i notes
I rere l’art, la cuina: gràcies al pròleg i notes, sabreu com van néixer els poemes, quina relació tenien amb Rimbaud i Mme. Verlaine, per què Proust en va comprar un exemplar secret i fins i tot què hi fan Shakespeare i la Bíblia! Si es per provocar…
5. El traductor: Llovet, de la universitat a les natges
“Fa poc vaig enllestir la traducció dels poemes bruts de Verlaine dedicats a l’amor dòric, que no sé qui voldrà editar, de tan grollers com són…”. Ho deia Llovet a Adéu a la universitat, i a LaBreu no ho van deixar escapar. Les humanitats hi surten guanyant