“La melodia de Ravel que ens salva de la guerra” entrevista a Michel Bernard ELS BOSCOS DE RAVEL, NacióDigital (25.07.18)

La melodia de Ravel que ens salva de la guerra
Michel Bernard publica “Els boscos de Ravel”, una novel·la on s’endinsa en la (desconeguda) participació del cèlebre compositor francès en la Primera Guerra Mundial

Michel Bernard | Albert Alcaide

El Bolero de Ravel és una de les obres més escoltades, reproduïdes i interpretades de tota la història de la música. Amb una inoblidable melodia que es va repetint obsessivament i un in crescendo apoteòsic, la cadència sembla apoderar-se de la prosa de l’escriptor francès Michel Bernard, avesat a endinsar-se en la biografia de grans personatges, que amb la novel·la Els boscos de Ravel s’aproxima a l’ànima del músic durant els anys en què el compositor va participar a la Primera Guerra Mundial.

L’obra, de gran precisió sensible, és la primera de l’autor que arriba al català, publicada per LaBreu i en traducció de Ferran Ràfols. Bernard, alt funcionari a banda d’escriptor, està especialitzat en novel·les fetes a partir de personatges històrics –Charles Trenet, Claude Monet o Joana d’Arc– en moments molt concrets. “Estimo tots aquests personatges, soc un apassionat de les seves històries, els interrogo constantment”, confessa. “Tenen unes característiques que em trenquen, que em connecten amb la natura. I tots reuneixen esdeveniments dramàtics que m’interroguen sobre la creació”.

El gran misteri de l’art

Un intent d’esbrinar què produeix la interacció entre vida i creació artística. “Hi ha un misteri, i és justament el que vull explorar amb els meus llibres”, rebla. Un misteri compartit entre figures tan diverses com Monet o Ravel? “Sí, és el mateix en tots els casos. Tenen una força que ens depassa, una força palpable, profunda, presencial. Un misteri que són instants de lucidesa. I l’art és l’encarregat de descobrir el misteri, de trobar una energia creativa. La gent ja no va a missa, però sí que va als Museus. Crec que la religió i l’art són la mateixa cosa, perquè necessitem alguna cosa que depassi l’amor”.

A la novel·la, Bernard aconsegueix crear una relació de transcendència entre la història, el personatge i els fets concrets. “Com ens expliquem que una producció de fa sis segles encara ens commocioni profundament avui? Fins i tot més que una cosa produïda avui en dia? D’on ve aquesta força escrita, pintada, composada fa cent anys? En tots aquests casos hi ha una cosa que va més enllà de la raó. Ravel és mort, però encara és present”. Pel que fa a la novel·la, per què ell i no un altre? “Primer, perquè és poc conegut que va fer la guerra”, assevera. “Vaig trobar que la història era molt potent i, alhora, delicada”.

Ravel participa a la batalla de Verdun com a conductor de camió, enmig de la natura i de la gran commoció que això va provocar en ell, amb la paradoxa afegida de ser un músic de constitució molt fràgil. La novel·la, que va ser escrita fa quatre anys, arriba a Bernard a través d’una imatge real. “Ravel ha gripat el camió, que és un vehicle enorme. Porta posada una casaca enorme de cabra, que contrasta amb l’esmòquing amb què els pianistes fan els concerts. I ell somriu, malgrat tot”. Una imatge que el porta a la batalla, entre bombes i detonacions, en allò que anomena “la musica del front de guerra”.

“Hem perdut la fascinació per la melodia”

“Ravel no entenia l’artilleria. Com a músic, allò feia un soroll estrany, un efecte molt ric per mi i per la història”. Fins arribar, de manera absorbent, fins al final del llibre. “Ravel va acabar els seus dies sent incapaç de tocar. És molt trist, tràgic, terrible. És una mena de càstig dels déus. Com pot ser que una persona que ha donat tant de plaer, tanta felicitat, acabi així? En aquells dies, quan ell escoltava la seva pròpia musica, plorava”. Un final que colpeix gràcies a la precisió de la prosa de Bernard, gràcies a una melodia que llisca a través de paraules, les justes, sempre amb una alenada poètica.

“La música popular és melodia. Ravel i Debussy també ho són. I ara sembla que hem perdut la fascinació per la melodia, aquesta relació harmoniosa entre l’exterior i nosaltres, allò que fa que el nostre cor canti. La música popular contemporània és massa agressiva. No hi ha res de natura al rap o al techno! I és essencial que hi sigui. La natura canta i la música popular que no té en compte la natura agafa uns camins molt preocupants, directes a la barbàrie”, etziba Bernard. Per això, sempre tindrem el Bolero. I els clàssics, i les melodies que silencien tot el dolor que s’escampa pel món, la guerra, els desastres i els drames.

Michel Bernard Foto: Albert Alcaide

Esteve Plantada, NacióDigital (25.07.18)

https://www.naciodigital.cat/noticia/160013/melodia/ravel/salva/guerra