LA TORRE DELS RUSSOS de David Gálvez a FetaMida

LA TORRE DELS RUSSOS de David Gálvez a FetaMida (a partir de l’hora i vint de programa)

“és una novel·la, o els apunts per a una possible novel·la, la torre dels russos és una construcció que realment existeix a Andorra, molt peculiar per l’enclau on es troba, l’enclau de Sant Jordi, i que la va fer construir un magnat del paper, nord-americà, Fiske Warren, que volia crear allà una mena d’utopia comunista i va encarregar la construcció i la cura d’aquesta torre al matrimoni Popov, dos russos i per això se la coneix popularment com “la torre dels russos”.

Què trobarem quan ens endinsem en aquest llibre? doncs capítols molt curts, gairebé fragments que combinen: intents de novel·la, que combinen correus electrònics que envia l’escriptor que està fent aquest intent de documentar què va passar a la torre dels russos, s’escriu amb escriptors, historiadors… hi trobarem articles que havia escrit el propi Fiske Warren, hi trobarem goigs a la Mare de Déu, poemes… per tant, ell ho diu , l’escriptor en una nota al final del llibre ” bé, tot això que heu llegit, que teniu a les mans,és com un advertiment que ell diu que arriba massa tard, bé podria estar en una caixa desendreçat i és a partir de les lectures d’aquests petits fragments que nosaltres ens hem d’anar fent una idea de què va passar a la torre dels russos. Quina és la gràcia? que molt sovint dius “ostres! com a lector “això és veritat?”…hi ha tota una trama vodevilesca, d’embolics de faldilles, de traicions, que jo crec que com a lector ho vas construint amb aquests petits fragments i és molt divertit i molt desconcertant alhora…. A partir d’aquest compendi podem reflexionar sobre el que ha passat. Jo crec que és una reflexió molt interessant sobre la interpretació, també, de la història, de la història oficial, de la història popular, de tot allò que quan no sabem d’alguna manera també omplim amb les nostres invencions i com artefacte, com a prova de com pot funcionar aquesta connexió que fem els lectors que fem amb els diferents fragments és d’allò més interessant.

Amb aquest compendi d’informació que pot arribar a construir una novel·la ha fet un experiment molt agosarat, que ja l’intuïem en els contes i en les novel·les anteriors, però crec que aquí ha fet justament una reflexió sobre la interpreació de la història , dels fets, de la història secreta de les coses, no només a partir de la història en ella mateixa si no dels personatges que la conformen si no també a partir dels objectes, de les cases, del cel! hi ha molt d’aquests fragments dedicats a la descripció del cel. Senzillament llegiu-la…el joc que proposa és molt interessant” Míriam Cano