LA TORRE DELS RUSSOS de David Gálvez, ressenya al Diari d’Andorra (26.02.23)
La Torre
La Torre dels Russos és un casalot ubicat al solà de Santa Coloma, en un paratge bucòlic de rouredes i prats a mig camí de La Margineda. La casa es diu així perquè va ser encomanada el 1916 a l’arquitecte Cèsar Martinell pel rus Nicolas Popov, que s’hi va instal·lar amb la seva dona. El singular edifici era a tocar de l’enclavament Sant Jordi, un experiment utòpic de tall georgista impulsat pel magnat nord-americà Fiske Warren. La Torre dels Russos és també l’últim llibre de David Gálvez, publicat a LaBreu Edicions, i que al meu entendre connecta directament amb Cartes mortes (Males Herbes, 2014), la seva primera novel·la, una obra que va sorprendre tothom i va desconcertar qui no va saber llegir els jocs literaris, algun dels quals portat a l’extrem. La Torre dels Russos segueix la mateixa aproximació lúdica a la literatura, però aquest cop Gálvez ho posa una mica més fàcil al lector: capítols curts i sèries temàtiques fàcilment identificables estructuren el llibre. Això sí, alguns fils argumentals semblen gratuïts o molt allunyats del tema central i és fàcil sentir la temptació de saltar-se alguns d’aquests capítols, però sembla calculat perquè justament quan alguna sèrie esdevé desconcertant, Gálvez hi introdueix un gir nou i t’adones que l’autor t’estava enredant. Un autor, per cert, que acaba convertit en personatge d’un llibre que també es comenta a si mateix, des de dins. Aquest és un altre joc clàssic, però Gálvez el juga amb talent i domini dels recursos narratius, de manera que, amb naturalitat i sense necessitat d’explicitar-lo, ens suggereix un dels temes del llibre que és la construcció, no ja de la casa, sinó de la mateixa obra literària. He dit la construcció, però potser seria més exacte parlar de la desconstrucció del llibre. El que ha fet Gálvez és una no novel·la, com si hagués desmuntat el relat i ens presentés aïlladament els materials que el formen ⎯anècdotes, espais, descripcions, paraules o personatges (alguns de reals, altres d’inventats i alguns personatges en clau que cal endevinar qui són)⎯ de manera que ha de ser el lector qui vagi combinant peces per muntar el trencaclosques. La Torre dels Russos demana un lector arquitecte, un lector actiu disposat a jugar i a deixar-se enredar. Ja a les llibreries.
Un fragment del poema "Desfet a mà", de Tomàs Arias. L'hem trobat al llibre Odi sobre tela, que va publicar @LaBreuEdicions el 2011 amb un pròleg d'@aaguilaramat.
We use cookies on our website to give you the most relevant experience by remembering your preferences and repeat visits. By clicking “Accept All”, you consent to the use of ALL the cookies. However, you may visit "Cookie Settings" to provide a controlled consent.
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.