LA TORRE DELS RUSSOS de David Gálvez, ressenya al Diari d’Andorra (26.02.23)

La Torre dels Russos és un casalot ubicat al solà de Santa Coloma, en un paratge bucòlic de rouredes i prats a mig camí de La Margineda. La casa es diu així perquè va ser encomanada el 1916 a l’arquitecte Cèsar Martinell pel rus Nicolas Popov, que s’hi va instal·lar amb la seva dona. El singular edifici era a tocar de l’enclavament Sant Jordi, un experiment utòpic de tall georgista impulsat pel magnat nord-americà Fiske Warren. La Torre dels Russos és també l’últim llibre de David Gálvez, publicat a LaBreu Edicions, i que al meu entendre connecta directament amb Cartes mortes (Males Herbes, 2014), la seva primera novel·la, una obra que va sorprendre tothom i va desconcertar qui no va saber llegir els jocs literaris, algun dels quals portat a l’extrem. La Torre dels Russos segueix la mateixa aproximació lúdica a la literatura, però aquest cop Gálvez ho posa una mica més fàcil al lector: capítols curts i sèries temàtiques fàcilment identificables estructuren el llibre. Això sí, alguns fils argumentals semblen gratuïts o molt allunyats del tema central i és fàcil sentir la temptació de saltar-se alguns d’aquests capítols, però sembla calculat perquè justament quan alguna sèrie esdevé desconcertant, Gálvez hi introdueix un gir nou i t’adones que l’autor t’estava enredant. Un autor, per cert, que acaba convertit en personatge d’un llibre que també es comenta a si mateix, des de dins. Aquest és un altre joc clàssic, però Gálvez el juga amb talent i domini dels recursos narratius, de manera que, amb naturalitat i sense necessitat d’explicitar-lo, ens suggereix un dels temes del llibre que és la construcció, no ja de la casa, sinó de la mateixa obra literària. He dit la construcció, però potser seria més exacte parlar de la desconstrucció del llibre. El que ha fet Gálvez és una no novel·la, com si hagués desmuntat el relat i ens presentés aïlladament els materials que el formen ⎯anècdotes, espais, descripcions, paraules o personatges (alguns de reals, altres d’inventats i alguns personatges en clau que cal endevinar qui són)⎯ de manera que ha de ser el lector qui vagi combinant peces per muntar el trencaclosques. La Torre dels Russos demana un lector arquitecte, un lector actiu disposat a jugar i a deixar-se enredar. Ja a les llibreries.