L’ALTRA VENÈCIA de Predrag Matvejević al Més324 (05.04.24)
L’ALTRA VENÈCIA de Predrag Matvejević al Més324 amb Xavier Graset. Entrevista al traductor Pau Sanchis i Enric Bou
“Matvejević era jove quan va esclatar la Segona Guerra Mundial i no va acceptar la dissolució de Iugoslàvia i es va exiliar, no va voler triar si era serbi, si era croat i aleshores es va exiliar a França i Itàlia. Els seus llibres sobre el Mediterrani i sobre Venècia són també una aposta pel diàleg de cultures, per la barreja, per la multiculturitat… El llibre va de com mirem un lloc, i mirar-lo de nou, i de trobar-hi coses que abans no havíem vist. Fer-nos veure que totes aquestes coses petites ens permeten reconstruir una imatge de la ciutat que potser el soroll a la qual està sotmesa actualment no ens permetria veure. Venècia sempre és impressionant però moltes vegades hi ha massa soroll al voltant, si ets capaç de fixar-te en allò que ningú s’hi fixa, a partir d’aquest detall insignificant, pots reconstruir tota la ciutat. És poètic en el sentit de buscar l’exactitud” Pau Sanchis
“Un llibre que recompon el dibuix complet de la ciutat a partir de les mutacions que ha patit en el decurs del temps i de la història… una metàfora de que tot s’acaba. Va visitar Barcelona el 2004 i va manifestar que res li faria més il·lusió que ser traduït al català, una llengua tan eminentment mediterrània com la nostra, finalment aquest desig s’ha complert… Hi ha tot de plànols anònims amb la forma de peix que té Venècia i unes fotografies de Simone Geri di Bardi, fetes expressament pel llibre. El llibre proposa una manera de mirar” Xavier Graset
“té una identitat molt mòbil …. parts del llibre estan escrites en croat però moltes parts estan escrites en italià, hi ha aquest aiguabarreig… Una de les carecterístiques del llibre és que és una “venicopèdia” és a dir són petits capítols de tres o quatre pàgines i es fixa en aspectes concrets de la ciutat, des d’oficis, les formes del pa, les tabernes, els carrers, les pedres sense nom, les herbes en els murs, des d’aquest punt de vista, és una pràctica fantàstica d’allò que Georges Perec en deia l’infraordinari, posar com a extraordinari les coses que no es veuen, les que queden dissimulades sota la realitat. i això, ho fa excepcionalment. És dels grans llibres que s’ha escrit sobre Venècia. Els mapes del llibre són les fonts anònimes perquè estan d’acord amb l’esperit del llibre, aquesta visió, aquesta atenció a la petitesa, a l’infraordinari. És interessant les relacions que estableix i els efectes miralls que desvetlla una ciuta com Venècia, per exemple la relació amb Istambul, Sant Marc té/tenia un equivalent -perquè l’Erdogan ens l’ha transformat- en Sant Sofia… Hi ha la capacitat d’acollir que ha tingut la ciutat, la presència dels grecs expulsats , o poster un dels detalls més forts, més punyents, seria la presència dels armenis, tota una illa que és dels armenis que és on hi ha l’arxiu més important de la diàspora armena després de la massacre, del genocidi del 1915″ Enric Bou
